Si hi ha una ciutat que ens agradi de Perú, aquesta és Arequipa. Perquè és on hi hem trobat els peruans més amables –no és feina fàcil–, pel sincretisme únic de la seva arquitectura en color blanc i perquè està envoltada de tres imponents volcans.

Diuen que Arequipa no és Perú i, casualment, és la nostra ciutat preferida. La que fou llar de colons espanyols, urbs revolucionària, ciutat natal de Mario Vargas Llosa i avui Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO és també la segona ciutat del país. Ara bé, els carrerons del seu centre històric conserven encara un aire de poble que contrasta amb el milió d’habitants que l’habiten i el tràfic caòtic de les afores.

En total, ens hem quedat a la ciutat uns cinc dies amb els propòsits de passejar pels seus patis interiors, descobrir els seus carrers estrets plens de flors i fer cafès a les múltiples i tranquil·les cafeteries del centre. A l’encant natural de la ciutat, cal afegir una petita indisposició alimentària que ens ha obligat també a quedar-nos-hi més del previst, això si, sense sortir de l’hostal.

Catedral d'Arequipa a la tarda

Plaza de Armas i Catedral Arequipa

Més espanyola que indígena

Terra de nòmades a l’inici, diu la història que els inques hi van arribar cap al 1400 i, sorpresos per la fertilitat de la vall i les temperatures suaus, van demanar a l’inca governant si podien poblar-la. La resposta d’aquest en quechua –Ari qhipay, Sí quedeu-vos– es va convertir segons una de les versions oficials en l’actual nom de la ciutat.

No fou fins al 1540 quan els espanyols van fundar la ciutat i aquesta va prendre la forma del que és actualment. I és que el sobrenom de la ciutat blanca es pot atribuir a la pedra d’aquest color amb la qual estan construïts els edificis però la realitat és una altra: Arequipa és denominada així per la composició ètnica dels seus habitants, més espanyols i europeus que no indígenes.

Aquests van ser els encarregats de tirar endavant l’arquitectura barroca nativa de la ciutat, única al país a causa d’una singular fusió d’elements colonials del Vell Continent amb elements natius autòctons. Un sincretisme en tota regla que la diferencia de Lima, on no hi ha signes indígenes als edificis, i de Cusco, on la dominació europea va destruir els orígens inques.

Aquesta característica es pot apreciar en esglésies com la de la Compañía de Jesús, la de San Agustín o La Merced així com en una Catedral que, com a nota curiosa, és la única de Llatinoamérica construïda amb l’entrada principal a una de les naus laterals.

A banda de la influència dels conquistadors, els terratrèmols també han definit en gran manera l’arquitectura d’Arequipa ja que han destruït gran part dels edificis colonials, reconstruïts a posteriori. Durant la nostra estada, hem estat testimoni d’aquests freqüents moviments sísmics sense importància.

Església d'Arequipa a Perú

Tambos, Yanahuara i les picanterías

A banda de la imponent Plaza de Armas, dos de les nostres zones preferides de la ciutat aquests dies han estat el barri de Yanahuara i la zona dels tambos, construccions inques fetes a mode d’hostal pels comerciants.

A Yanahuara no només hi ha unes impressionants vistes de la ciutat rodejada dels seus volcans guardians –Misti, Chachani i Pichu Pichu– sinó que a més s’hi troben un gran nombre de picanterías, el restaurant popular per excel·lència. Es tracta de restaurants senzills on serveixen assequibles menús acompanyats de chicha i on es poden tastar els plats típics de la regió en taules que comparteixes amb els locals. Encoratjats per un d’ells a la Picantería La Capitana, ens hem animat a provar els mítics rocotos rellenos, ají de calabaza, la crema del dia i totes les restes de menjar que els companys de taula ens han anat oferint.

Pel que fa als tambos, aquests s’ubiquen prop del Pont Bolognesi, antiga entrada de la ciutat, i pels seus racons amagats i colors, ens han recordat molt als patis i carrers d’Andalusia.

Si tens temps, val la pena també fer un vol pel barri més antic de la ciutat, San Lázaro, i pel mercat de San Camilo –bé, en realitat és un mercat normal més però, no ho podem evitar, ens encanten!–. Diuen que de visita obligada és també el Monestir de Santa Catalina però no ho podríem corroborar ja que ens ha semblat excessiu pagar 40 soles per veure un altre edifici religiós i ajudar de passada a les monges a mantenir-lo.

Zona de tambos al centre d'Arequipa