Quan ens pensàvem que el Chaltén i el seu impressionant Fitz Roy era el paradís del trekking argentí, els paisatges i llacs de Bariloche ens han fet dubtar. Aquesta ciutat de muntanya amaga l’encant dels seus poblats boscos de coihues i xiprés, així com múltiples rutes de trekking practicables només a l’estiu i vistes que deixen sense respiració.

I és que el lloc on teòricament comença la Patagònia no té res a envejar a l’exuberància de la naturalesa més austral. A l’hivern, Bariloche és la destinació d’esquí més important de Sud-Amèrica mentre que a l’estiu la població substitueix el blanc pel verd i atrau als turistes àvids de caminades, com és el nostre cas.

Quan vam decidir creuar la frontera de Puerto Varas fins a Bariloche en un “infernal” i enriquidor trajecte a dit, no ens podíem imaginar que aquesta localitat ens brindaria alguns dels paisatges més espectaculars del viatge. Ubicada al Parc Nacional Nahuel Huapi i davant de l’immens llac del mateix nom, Bariloche i els seus voltants trenquen amb l’harmonia avorrida del paisatge de la pampa argentina –muntanyes pelades i zones d’estepa– i la canvien per boscos i llacs.

Tot i que podries quedar-t’hi vàries setmanes i encara així no tenir temps per explorar tots els seus racons, et compartim tres de les activitats que hem fet a Bariloche. Al nostre entendre, indispensables tots elles 😉

Panoràmica Bariloche des de Cerro Llao Llao

Vistes des del Pic del Turista, Bariloche

Circuito Chico al seu pas pel Parc Llao Llao

Situat a uns 20 km. de Bariloche i part del conegut Circuit Chico, el Parc Municipal Llao Llao és una de les excursions més populars i accessibles. Es tracta d’una zona totalment gratuïta ubicada en una península coberta de bosc andí patagònic i rodejada pel llac Nahuel Huapi i el Moreno, així com pels múltiples braços d’ambdós.

Nosaltres hi hem fet una fàcil caminada d’uns 12 km. parant en alguns dels seus enclavaments més emblemàtics. Primer hem pujat a peu al mirador del Cerro Campanario, des d’on es tenen unes de les millors vistes de l’entorn natural de Bariloche. D’allà, hem agafat un autobús que ens ha deixat a l’entrada del parc on hem iniciat el recorregut circular: cerro Llao Llao, Villa Tacul, Lago Escondido i bosc d’arrayanes fins arribar de nou al lloc on havíem començat.

Sense desnivells pronunciats –a part dels cerros–, aquesta és una ruta d’aproximadament quatre hores ideal per fer-la en família i gaudir del paisatge sense presses.

Panoràmica Nahuel Huapi Bariloche

Mireia i Dani al cerro Llao LLao

Vistes des del cerro Campanario

Cerro López, Xile i Argentina a un cop d’ull

Pujar als 2.075 metres del Cerro López ha estat la nostra millor experiència a Bariloche ja que ens ha permès situar-nos entre Xile i Argentina, amb vistes privilegiades d’ambdós països des de les alçades.

La caminada fins al refugi del mateix nom és un empinat camí de vistes espectaculars que, malgrat recomanen fer-lo en entre 3 i 4 hores, nosaltres vam aconseguir fer en menys de 2. Fins aquí, res extraordinari. El fet que per nosaltres ha marcat la diferència ha estat la decisió de continuar pujant per escarpades roques durant gairebé dues hores més, obligats a grimpar en llocs on el camí no era molt clar. Després de passar pel llac de La Hoya –el “petit Chaltén” com l’hem batejat–, hem arribat al Pic del Turista.

Quan el dia és clar, la vista 360º que es té des de dalt, deixa sense paraules: els llacs de Bariloche i la pampa argentina a la dreta es combinen amb els Andes nevats a l’esquerra, d’on sobresurten el Cerro Tronador i els volcans xilens Osorno, Calbuco i Puntiagudo.

Refugi López i vistes de Bariloche

Vistes des del Cerro Lopez. Bariloche

Mireia al Pic del Turista

Colònia Suïssa, de proveïdors a atractiu turístic

Aparentment el primer assentament de la regió, la Colònia Suissa és actualment un poble de 500 habitants, la majoria d’ells hippies, dedicat al turisme amb la seva coneguda Fira Artesanal. A banda d’això, el seu enclavament entre arbres gegants i a la riba d’un llac la converteixen en un lloc ideal per anar-hi a passar el dia.

Nosaltres hi hem arribat per acampar en algun dels diversos càmpings de la zona i hem aprofitat també per provar el curanto al hoyo –carn i verdures cuinades sota terra –que cuinen cada diumenge i dilluns així com les cerveses artesanals.

Segons ens ha explicat un habitant de la colònia, aquesta es va formar amb pobladors suïssos que van arribar quan Bariloche encara no existia. Quan la població va créixer i es va escampar per la zona, la colònia era la proveïdora d’aliments d’altres assentaments humans més petits però quan la demanda va anar en augment i la colònia no podia seguir proveint-los a tots, Bariloche va començar a desenvolupar-se com a ciutat.

Llac Moreno a la Colonia Suissa

San Carlos de Bariloche, l’Andorra argentina

Pel seu carrer principal ple de comerços i les seves construccions, el centre de Bariloche –formalment San Carlos de Bariloche– ens ha recordat molt a Andorra la Vella. La veritat és que no li hem sabut trobar l’encant a la ciutat que, a banda dels serveis i la infraestructura turística, serveix principalment com a campament base per descobrir els camins de la zona.

A part del seu centre cívic i la plaça central, l’únic atractiu destacable del centre és un ampli passeig franquejat de comerços i xocolateries. Com sabem que és un crim visitar Bariloche i no tastar la xocolata calenta de cadenes com Rapanui o La casa del turista, entre d’altres, ens hem dedicat a provar-ne tantes com hem pogut amb finalitats estrictes d’investigació.

De Bariloche a San Martín de los Andes

Encara que Bariloche és també conegut pel Cerro Catedral i l’Otto, un cop més hem hagut de prioritzar i hem decidit dirigir-nos directament a San Martín de los Andes sense passar tampoc per Villa La Angostura. L’objectiu: passar el dia del meu aniversari (Mireia) tranquils i en un còmode hotel d’aquesta “pija” localitat.

Per fer el recorregut hem agafat un autobús creient que aquest recorreria la famosa ruta argentina dels set llacs i així mataríem dos ocells d’un tret però, per sorpresa nostre, el bus ha agafat una ruta alternativa així que ens hem sense veure aquest tram de carretera i els seus espectaculars llacs. Esperem que la nostra ruta per Sud-Amèrica ens porti a molt més llacs!