Amb els seus 3.200 metres, el Canó del Colca és el segon més profund del món després del Kali Gandaki a Nepal i dobla l’arxiconegut Gran Canó dels Estats Units. Si estàs a Arequipa, la visita és obligada i els milions d’ofertes de tours se n’encarregaran de recordar-t’ho però la veritat és que aquest no és el més espectacular del país. En realitat, el segon canó més profund del món està a poques hores del Colca, s’anomena Cotohuasi i supera amb poc més de 300 metres la profunditat de l’anterior.

“I per què tothom visita el Colca?”, ens preguntàvem abans de decantar-nos per un o per l’altre. En primer lloc, el Cotahauasi té un accés més complicat –infinites hores d’autobús– i encara no hi ha tours que hi arribin –molts turistes busquen comoditat–, mentre que el Colca el supera en longitud, ofereix la possibilitat de veure el cèlebre vol del còndor des d’un mirador i té una àmplia oferta turística que permet explorar tant la vall com els pobles dels voltants sense preocupar-te de l’allotjament.

Així doncs, un cop escollit el Colca, el gran repte que afrontàvem era com desmarcar-nos dels circuits turístics habituals per fer un trekking al nostre aire on veure el menor nombre de turistes possible. Bé, un cop assumit que això és quasi una utopia al Perú, ens hem inclinat per un trekking circular de tres dies i dues nits de dificultat mitjana i aproximadament 25 km.: Cabanaconde – Llahuar – Sangalle – Cabanaconde. Un recorregut fàcil però de pendent extremament pronunciada per escalfar els músculs abans del Salkantay i després d’uns dies tranquils a Arequipa. El millor, hi hem arribat just al final de l’època de pluges i els paisatges són molt més verds del que ens esperàvem!

Panoramica canó del colca

Mireia al canó del colca, Perú

Dia 1: Llahuar i termes

Amb només 10 km. de baixada a recórrer en 4 hores, el primer dia de trekking és el més benvolent. Des dels 3.200 metres de Cabanaconde fins al riu Colca que ha modelat durant anys l’actual canó, el recorregut passa primer pel mirador d’Achachiwa i baixa fins arribar al pont que creua el riu.

El poble el formen dos allotjaments –dels quals nosaltres recomanen el de la Virgina, més familiar i amb deliciosos pancakes per esmorzar– i unes termes que, a causa de les crescudes del riu, només vam poder gaudir a mitges ja que les calentes estaven cobertes per l’aigua de les pluges. Des d’aquí, els motivats poden caminar cinc hores més fins les cascades de Fure.

Mirador d'achachiwa al Colca

Dia 2: Desnivells per partida doble

Tot i que consta només de 14 km., el segon dia és el més exigent ja que consisteix en tornar a pujar a dalt del canó per baixar de nou. Tot, en menys de cinc hores. Amb un camí que passa per minúsculs poblets com Paclla o Belén, hem salvat els 1.000 m. de desnivell en sentit ascendent primer i descendent després per arribar al conegut oasis de Sangalle.

A banda d’unes temperatures més suaus i un paisatge de cactus i palmeres ben diferenciat del que havíem vist fins aleshores, a Sangalle ens hi esperava un altre premi: una piscina on recuperar forces després de la caminada. I és que la majoria d’hostals de l’oasi consten de senzilles cabanes on dormir per 30 soles i d’unes rústiques piscines que hem agraït bastant.

Cactus i Daniel a Sangalle, Colca

Piscines naturals de l'oasi de Sangalle

Dia 3: De l’oasi al cim

Dels 2.100 m. de Sangalle als 3.200 m. de Cabanaconde en dues hores i mitja. Aquesta ha estat la nostra marca del darrer dia, ràpid en temps però dur ja que implica salvar un desnivell de 1.100 m. bastant bèstia. De fet, quan hem aixecat el cap per començar a caminar a les 7 del matí, ens ha semblat impossible pujar la paret vertical que es presentava imponent davant nostre. Afortunadament però, el camí transcorre en zig zag i permet ser recorregut de forma segura i sense pèrdua.

Un cop a dalt, hem anat a buscar les motxilles de l’hostal i hem agafat un autobús fins a Arequipa, on empalmaríem amb el bus nocturn fins a Cusco.

Com arribar al Canó del Colca

Situat a uns 160 km. d’Arequipa, arribar al Colca no és una travessia fàcil. Requereix de sis hores d’autobús des d’aquesta ciutat a Chivay primer i fins a Cabanaconde després. Al nostre entendre, la millor opció és agafar un bus a les 11 del matí que et deixa a Cabanaconde, dormir allà –on tots els hostals et guarden amablement les motxilles– i iniciar el recorregut ben d’hora al dia següent per estalviar-te tant el sol del migdia com les pluges de la tarda.

Tot i que no són gaires quilometres, el trajecte es fa llarg perquè l’autobús és un transport públic que para a tots els pobles o a cada metre si els locals ho demanen. Així doncs, per 17 soles el trajecte, pots gaudir de les vistes del canó i de l’apassionant música andina que sona en bucle amb alegres hits com “Si saben como me pongo, pa que me invitan”. Priceless!

Com ja ocorre en gairebé totes les atraccions turístiques de Perú, cal tenir en compte que visitar el canó no és gratis sinó que és obligatori adquirir l’anomenat boleto turístico pel mòdic preu de 70 soles/persona. El truc: fer-te passar per ciutadà sud-americà –rarament demanen passaport per comprovar-ho– i pagar-ne només 40!

Tot i que nosaltres ho hem obviat perquè ja havíem vist còndors en d’altres llocs de la nostra ruta per Sud-Amèrica, el mirador de la Cruz del Còndor és també un imprescindible per apreciar de prop aquestes immenses aus, segons diuen els experts. Si hi vas ben d’hora al matí, pots veure’n planejant ben a prop de terra mentre segueixen les corrents d’aire.

Muntanyes del canó del colca