A aquestes alçades de la pel·lícula, tenim clar que les platges de Brasil ocupen un lloc bastant alt en el ranking de platges de Sud-Amèrica però no arriben encara als nivells caribenys ni asiàtics –menció especial per Filipines, com no podia ser d’una altra manera–. Ara bé, després de la màgia amb què ens van rebre les platges colombianes, les brasileres tenen tots els números per posicionar-se com les segones més boniques del sud del continent, segons la nostra subjectiva experiència.

La veritat és que, després de tants mesos als Andes, teníem clar que volíem recórrer Brasil de punta a punta a través del seu litoral. I és que d’alguna manera havíem de curar el mono de mar i sorra que veníem arrastrant des de fa mesos… Doncs bé, no només ho estem aconseguint sinó que alhora estem descobrint platges d’una bellesa que ni imaginàvem.

Fins al moment, l’exemple més fefaent ens l’han donat les platges d’Arraial do Cabo, un antic poble de pescadors que ja és conegut amb pretensiosos sobrenoms com els de “Carib brasiler” o “capital brasilera del submarinisme”. Per als que busquen una infraestructura turística més fancy, la veïna Buzios és també una opció: fins a 17 platges, carrers empedrats i un centre amb bastant més encant.

Nosaltres hem passat cinc dies entre aquestes dues localitats situades a menys de tres hores d’autobús de Río de Janeiro. No obstant, tal i com ja ens ha passat a Paraty i Ilha grande –i com ens seguirà passant fins que s’acabin les maleïdes vacances d’hivern a l’hemisferi sud– ens hem trobat unes quantitats descoratjadores de turistes brasilers i argentins. Per que te’n facis una idea: un dia de platja en qualsevol d’aquestes dues destinacions, és com estar a Begur en ple mes d’agost però amb molta més cervesa, cachaça i tangues.

Prainhas de pontal de atalaia

Platja do Forno a Arraial do Cabo

Arraial do Cabo, Carib congelat

Tot i ser el primer lloc on l’explorador Americo Vespucio va posar els peus durant la seva segona expedició pel litoral brasiler al segle XVI, el poble d’Arraial do Cabo no tindria cap mena de gràcia si no fos per les platges paradisíaques que l’envolten. Aquí l’aigua és transparent de veritat i la sorra fina i blanca a més no poder. Per acabar-ho d’adobar, presideixen l’escena muntanyes verdes i sense edificar.

Per tant, ens hem dedicat a conèixer a peu les platges amb més anomenada ja que la majoria són fàcilment accessibles des del poble. Les nostres preferides han estat les de Prahinas do pontal de atalaia i Praia do forno. Mentre la primera se situa a la punta del cap, en un entorn verge i té l’aigua més blau carib que hem vist a Brasil, la segona és més o menys el mateix però més a prop del poble.

Ambdues són ideals per al submarinisme i l’snorkel a causa d’un fenomen únic conegut com a ressurgència pel qual les corrents porten cap a la superfície aigües profundes riques en vida marina. Tot i que menys boniques que les anteriors, Praia grande és el lloc ideal per veure la posta de sol i Praia dos anjos per viure la zona de pescadors.

El glamur que podria tenir tot plegat s’esvaeix quan portes una estona a la platja: ambdues estan envaïdes pels habituals xiringuitos –amb els respectius para-sols i cadires–, els seus venedors ambulants de coses impossibles i els centenars de barques que desembarquen grups de turistes nacionals cada mitja hora.

Com a curiositats: Arraial és un dels llocs amb més hores de sol i menys pluja de tot el país però, com a contrapartida, les seves aigües són inusualment fredes per la zona a causa de les corrents marítimes.

Escala de Prainhas do pontal de atalaia

Mireia al Carib brasiler

Buzios Aires i la nostra pousada

Estar a Buzios ha sigut com retornar per uns dies a Argentina. Hem escoltat parlar més espanyol amb accent argentí que el propi portuguès i hem confirmat així perquè la denominen Buzios Aires: la invasió turística d’argentins de finals dels 80 segueix latent a dia d’avui i són aquests els qui regenten gran part dels serveis d’hoteleria i restauració.

A banda d’aquest component argentí tan visible, no li hem trobat gaire el punt a Buzios: primer perquè no l’hem explorat en profunditat i segon perquè cap de les platges que hem vist ens han semblat res de l’altre món. La platja de Geriba és una badia llarga amb molt de vent i la de Ferradura same same peró més recollida. Ara bé, un apunt pels motivats: n’hi ha 15 més a descobrir!

La veritat és que hi hem arribat faltats de tranquil·litat i allotjament decent així que hem aprofitat al màxim l’habitació amb balcó i la piscina de la nostra pousada. També ens ha quedat temps per fer una incursió pels carrers empedrats del centre i la costanera –on hi ha l’escultura de Brigitte Bardot, personatge que va popularitzar el turisme al municipi als anys 60–.

En resum, a Arraial do Cabo hi hem trobat les platges que tan buscàvem i a Buzios el descans, una barreja ideal!

Platja de Geriba a Buzios