Se la coneix com la Ciudad Heroica o el Corralito de Piedra però la veritat és que a dia d’avui poc queda de la Cartagena espanyola d’esclaus negres que es defensava de pirates i conquistadors. La que fou en una altra època el principal port negrer i comercial d’Amèrica és actualment una de les ciutats més turístiques del país des de que va rebre al 1984 el títol de Patrimoni Històric i Cultural de la Humanitat per la UNESCO.

Hotels boutique, restaurants i cafès poblen tots els carrers −malauradament no peatonals− d’un colorit centre històric que viu encara de l’herència arquitectònica espanyola. A banda dels aires de colònia que encara es respiren, la pell fosca dels seus habitants i uns trets facials típics dels afrodescendents, són la més clara marca dels pobladors cartaginesos. I tot sense oblidar la humitat omnipresent i els ritmes pausats amb què es desenvolupa qualsevol activitat.

Durant tres dies, ens vam dedicar a perdre’ns per les múltiples esglésies, places, palaus amb patis i carrers d’aquesta meravella del Carib només pel mer plaer de caminar entre tant llegat històric. No va faltar tampoc el nostre ja tradicional FreeTour, imprescindible per donar-nos una visió general de la ciutat.

Vistes de Cartagena de Indias

San Diego i Getsemaní, barris amb encant

Daniel en un carrer de San Diego CartagenaSan Diego i Getsemaní, els barris on vivien en temps de la colònia les classes mitjanes i populars, s’erigeixen actualment com els més atractius per al visitant. Una causa probable és que en ambdós s’hi respira un ambient més “alternatiu” que al centre històric i, malgrat no alliberar-se de la oferta comercial per a turistes, aquesta oferta presenta una cara més amable i integrada al barri.

A ulls del visitant, la diferència entre barris radica en l’arquitectura: mentre les cases de San Diego llueixen una arquitectura simple d’un sol pis i sense balcó, les del centre són més altes, amb un balcó llarg atapeït de buguenvíl·lies i unes portes plenes de motius distintius de la classe alta. A efectes pràctics, la classe social dictava abans el tipus d’ocupants que hi podien viure: l’elit al centre, la classe mitjana a San Diego i les classes populars a Getsemaní.

Aquest darrer, on avui dia s’allotgen la majoria de viatgers de pressupost ajustat, va ser en una altra època el centre de la vida dels esclaus lliures, obrers i artesans així com el barri d’on va sorgir la primera revolta d’independència.

Tot i la “turistització” que ha viscut el centre històric en els darrers anys, és imprescindible visitar l’elegància de la plaça Bolívar, el significat històric de la plaça de l’Aduana i la sumptuositat de l’arquitectura religiosa de la Catedral i les diverses esglésies i convents.

Plaza de la Trinidad de nit

El port d’Espanya al Carib

Fundada l’1 de juny de 1533 amb el nom de Cartagena de Índias per la similitud de la seva badia amb la ciutat de Cartagena de Lepante a Murcia, la ciutat colombiana va avantatjar a Santa Marta, la ciutat més antiga de Colòmbia, com a centre comercial.

Quan hi van arribar els espanyols, tota la regió Carib estava poblada per una tribu antropòfaga procedent de Brasil que es menjava els enemics i utilitzava els caps com a decoració domèstica. Un cop sotmesa aquesta tribu, Espanya se’n va adonar que els esclaus africans eren més rendibles que els indígenes −el treball d’un africà equivalia al de tres indígenes− així que va començar a portar esclaus bantús per encarregar-los les construccions civils, religioses i les muralles.

Herència africana

Quan els africans arribaven a port després d’unes travesses en vaixell que podien durar fins a dos mesos, els imprimien un carimbo reial en forma de R de rei que legalitzava la seva situació i determinava que aquests eren propietat del monarca espanyol. Acte seguit, si aquests no morien a causa de les dures condicions patides durant el trajecte, eren revenuts a les famílies burgeses de la ciutat en una venta pública que tenia lloc davant d’on hi ha actualment el Portal dels Dolços.

En aquest context, la única persona que va ajudar als esclaus va ser el català Pedro Clavel, també anomenat “l’esclau dels esclaus” qui va batejar-ne a més de 300.000. Després de ser canonitzat pel Vaticà, aquest té a dia d’avui una església al centre de Cartagena construïda com a homenatge pòstum a la seva figura.

 

Pirates i invasions angleses

Primer va ser el pirata anglès Hawkins i després el famós Francis Drake actuant com a corsari en nom de la reina d’Anglaterra però, independentment del nom, l’exercici de la pirateria va costar a la colònia una important suma de diners en concepte de botins.

A més, la ciutat va haver de lluitar contra les nombroses invasions angleses que al segle XVI intentaven conquerir la ciutat per fer-se amb les riqueses del territori. Per mantenir-los a ratlla, la colònia espanyola va fer construir una muralla de pedra de fins a 15 km. dels quals actualment només se’n conserven 11.

“Si els anglesos haguessin guanyat Cartagena, Llatinoamèrica estaria avui parlant anglès i no espanyol”.

Tot i això, aquesta muralla no va aturar el darrer esdeveniment bèl·lic que va patir Cartagena al 1741: un exèrcit de 23.000 combatents i 186 vaixells navals anglesos van atacar la ciutat i la van sotmetre a uns mesos de setge però no van poder vèncer definitivament als espanyols. Malgrat pugui semblar-ho, el mèrit no va ser espanyol sinó que van ser les malalties provocades pels mosquits en plena època de pluges les que van fer capitular els anglesos.

Una ciutat, dues independències

Si el Virregnat de la Nova Granada es va independitzar de la colònia un 20 de juliol de 1820 gràcies a Bolívar, Cartagena va proclamar la seva independència uns anys abans gràcies a les classes populars que vivien al barri de Getsemaní.

I és que d’allà va sortir el moviment d’alliberament conegut com Lanceros de Getsemaní que va sotmetre a les tropes espanyoles fins a alliberar la ciutat l’11 de novembre de 1811 i proclamar la seva independència a la plaça del Cabildo.

Per aquests fets, Cartagena és possiblement la única ciutat que celebra dues independències.

Plaça de l'Aduana Cartagena

Gabriel García Márquez

És impossible passejar per Cartagena sense veure a cada racó una referència al Nobel de Literatura Gabriel García Márquez. I és que van ser els carrers d’aquesta ciutat els que van inspirar una de les seves obres principals, la història d’amor d’El amor en los tiempos del cólera.

Gabo, que es va iniciar aquí com a periodista i va estudiar-hi part de la carrera de dret, és també una de les figures públiques que més ha fet per divulgar la vida cartaginesa arreu. Per tant, no ens vam perdre l’edifici on estava el seu primer diari ni tampoc la casa familiar que encara avui es conserva prop de la muralla, al costat de l’Hotel Macondo.

Per la seva història, els seus colors i la seva vida tranquil·la, qualsevol ruta per Sud-Amèrica que faci parada a Colòmbia demana una recés d’uns dies a Cartagena d’Indies.