“Quin és el millor costat per veure les cascades d’Iguazú: Brasil o Argentina”?

Aquesta ha estat durant uns mesos la pregunta que ens hem fet en bucle i que, de fet, hem consultat a tothom qui hem conegut que hagi passat per Brasil en algun moment de la seva ruta. Finalment, després de sentir infinitat de vegades que era obligat visitar-les des dels dos costats, tenim la nostra pròpia resposta: és indispensable descobrir Iguazú des del costat argentí. Si tens temps, ganes i diners –i sobretot, ja que hi ets…–, pots fer-ho també des de Brasil però, al nostre parer, no és indispensable.

Diuen que des de Brasil es veuen i des d’Argentina es viuen. És a dir, d’un lloc tens la fotografia panoràmica i de l’altre l’experiència. No obstant, creiem que això no és completament cert ja que Argentina ofereix també unes vistes inigualables i ho fa, a més, des de perspectives ben diverses.

Tot i que el costat brasiler triplica en territori a l’argentí –es tracta de 185.000 hectàrees de selva protegides a Brasil contra les 68.000 hectàrees d’Argentina–, el 80% de salts d’aigua es troben en aquest darrer costat. En resum, Argentina compta amb menys territori selvàtic total però amb més cascades i millor experiència. 

Ubicades a la triple frontera entre Brasil, Paraguai i Argentina, les cascades d’Iguazú són considerades una de les set meravelles naturals del món i no és per menys. Nosaltres encara no hem tingut la oportunitat de veure les africanes de Victoria però, per l’entorn natural i la quantitat de salts d’aigua, t’assegurem que les d’Iguazú superen amb escreix a les del Niágara.

Tot i que primer van ser batejades amb el nom de Salts de Santa Maria a instàncies de l’espanyol que les havia descobert, el pes de la història va fer que es passessin a denominar “aigua gran” en guaraní, llengua de les poblacions indígenes que hi habitaven.

Panoramica cascades Iguazu

Arc de sant martí a Iguazú

Per què ens agraden més des del costat argentí

Amb un organitzat circuit de passarel·les a lo Perito Moreno, el Parc Nacional Iguazú permet caminar per sobre de moltes de les cascades, creuar-ne de petites i admirar de ben a prop la més impressionant de totes, la Garganta del diablo. Full experience 😉

Nosaltres hem recorregut primer el circuit superior i l’inferior i hem deixat pel final la principal atracció, la garganta. El millor de l’inferior és la proximitat a la qual el trobes dels impetuosos salts d’aigua però, el nostre preferit ha estat el superior i la vista immillorable que et dóna des del Salto Bossetti. Si busques LA FOTO, aquest salt ofereix una perspectiva de fins a 6 salts d’aigua (San Martín, Mbigua, Guardaparque Bernabé Méndez, Adán, Eva i la garganta) en una única panoràmica. Alguns d’ells tenen fins i tot alçades que arriben als 60 metres.

Ara bé, la joia de la corona del parc és sense dubte la garganta del diablo, una cortina d’aigua immensa de 80 metres de caiguda on la força  de l’aigua acaba en un centrifugat del qual no es veu el final sinó només l’espuma. El millor de tot és que es pot viure i veure a pocs metres.

El cabdal del riu Iguazú depèn de les pluges així que les caigudes d’aigua són més formoses o més seques en funció de l’època. Malgrat que nosaltres hi hem trobat bastanta aigua, ens ha sorprès que un dels salts estès totalment sec. Dada curiosa però res comparat però amb sequeres de temps anteriors que les havien deixat quasi sense aigua ni amb l’altre extrem, inundacions com les de 1992 que van arribar a destruir les passarel·les.

A més, una de les altres coses que ens ha xocat ha sigut el contrast entre les plàcides i àmplies aigües del riu en determinats trams i la fúria desfermada amb què cau l’aigua a l’abisme quan hi ha salts. Podrien ser talment rius diferents.

I tot això sense que haguem pogut veure la totalitat de la postal: de les més de 270 cascades que conformen els parcs, només 19 estan obertes al públic i 14 d’elles es troben a Argentina.

Dani amb les cascades Iguazú

Cascades d’guazú, al costat brasiler

És un fet que en aquest joc guanya Argentina però les vistes de les cascades des de la banda brasilera mereixen també el seu moment de glòria. Amb unes vistes frontals igualment impressionants –però més llunyanes– visitar les cascades des de Brasil ofereix l’oportunitat d’apropar-se a la garganta del diablo i mullar-se de dalt a baix.

Des d’aquí, el recorregut és molt més curt i transcorre en paral·lel al riu per culminar a la garganta, des d’on hi la possibilitat de pujar alguns pisos amb ascensor per tenir la visió des de dalt.

Al llarg d’aquesta ruta per Sud-Amèrica hem visitat infinitat de cascades però és obvi que cap d’elles tenen la grandesa ni la afluència de públic d’Iguazú. Ara bé, a diferència d’altres highlights de la regió on ens hem sentit atabalats i fastiguejats pel gran nombre de turistes, Iguazú ens ha permès gaudir de les vistes, les caminades i l’experiència sense aglomeracions. I això és sempre un plus.

Mireia a la garganta del diablo, Iguazu

Vistes Iguazú des de Brasil

Fets pràctics a tenir en compte:

  • Les cascades d’Iguazú pertanyen a dos parcs naturals diferents: el Parque Nacional do Iguaçu i el Parque Nacional Iguazú. Què significa això: has de pagar dues entrades.
  • Els preus dels dos parcs no tenen res a veure: mentre a Brasil pagues 62BRL (uns 14€), la visita des d’Argentina costa 600ARS (al voltant de 20€).
  • La visita del costat brasiler dura entre una i dues hores i quasi no cal caminar. D’altra banda, del costat argentí implica un mínim de 5 hores i, tot i que hi ha un tren que arriba a la cascada principal, has de caminar per veure la resta.
  • Pel que fa a l’allotjament, els campaments base són Foz d’Iguazú (Brasil) i Puerto Iguazú (Argentina). Nosaltres recomanem el primer perquè la ciutat és més “bonica” i barata.
  • Es pot arribar de forma fàcil amb transport públic als dos parcs nacionals.