Les ciutats fronteres no són mai agradables. Es tracta d’espais d’identitat desdibuixada i amb molt de tràfec que, no tenen perquè ser perillosos, però ens provoquen inevitablement una sensació d’alerta constant. Sempre que podem, fem les gestions d’immigració i en fugim ràpid.

Ara bé, a Paraguai hem fet una excepció només entrar al país i no ens ha sortit gaire bé la jugada. Procedents de Foz d’Iguazú i després de veure les imponents cascades, hem creuat a Ciudad del este, la primera ciutat de Paraguai fronterera amb Brasil.

Coneguda per ser la zona de compres per excel·lència de la regió, l’entrada a la ciutat és una llarga avinguda de centres comercials amb pretensions luxoses i improvisats mercats de venedors ambulants. És el típic lloc on cap motxilero –i menys nosaltres que som 0 consumistes– hagués parat mai però, en aquest cas, teníem algunes urgències capitalistes que havíem de solucionar: compra d’equipament bàsic com xancles, bambes i cordons de les sabates, bastant necessaris després de 10 mesos a la carretera i incomptables trekkings.

Donada la fama de la ciutat, pensàvem estar al lloc ideal per fer les nostres compres però ha sigut tot el contrari: no hem trobat res del que buscàvem. Al final, hem acabat matant el temps en un cafè mentre esperàvem l’hora de sortida del nostre autobús cap a la següent parada, Encarnación. Té tan poc interès i, de fet, sabem tan poca cosa de Ciudad del este, que no podem fer un post amb cara i ulls però sí podem compartir algunes coses d’interès sobre el seu funcionament.

Centre comercial Ciudad del este

És lletja però no tant

Ciudad del este pot tenir una entrada poc atractiva per la banda brasilera però no és de cap manera la ciutat fronterera més lletja de Llatinoamèrica. És una ciutat fronterera tipus que suma a més una zona comercial espantosa. Fins aquí, res estrany o res que no haguem viscut ja en múltiples creuaments de fronteres. Un cop creues la zona d’entrada, la ciutat és exactament igual a les seves homònimes a l’altra banda, Foz d’Iguazú a Brasil i Puerto Iguazú a Argentina: ciutats habitables encara que sense cap mena d’encant.

Shopping elegants o mercats cutres

L’oferta comercial de Ciudad del este no té punt mig: o bé és cara i es troba en edificis de luxe amb venedors ben vestits o bé es troba en mercats de carrer on tots els venedors tenen exactament els mateixos productes.

Nosaltres hem entrat a un dels malls més coneguts, Monalisa, i ens ha sorprès descobrir una mena de Corte Inglés ple de brasilers rics i bojos per obtenir les marques més cares del mercat. Encara que amb preus més baixos, la febre capitalista és igualment palpable als carrers, una mena de mercadillo gegant de productes xinesos.

No és barat

Si ho comparem amb els preus que tenim a Europa, res és barat a Ciudad del este. Els preus estan sempre inflats perquè, tot i exempts d’impostos, són considerats productes de luxe per als principals compradors, brasilers i argentins. Tot i això, entenem que per a ells, aquesta és la forma més econòmica de fer-se amb béns de fora.

Nosaltres no ho podem entendre gaire bé perquè mai ens ha agradat vestir de marca però, en una societat de façana com és la brasilera, les aparences en el vestir i els gadgets que es posseeixen poden arribar a ser més importants que el menjar.

És un infern estressant i calorós

No és cap novetat si diem que Paraguai és un dels països més calorosos de la regió. Fins i tot quan, com nosaltres, el visites a l’hivern i el sol continua brillant impassible. Si a la calor de base hi afegeixes el caòtic transit dels carrers, els crits dels venedors ambulants i la bogeria dels compradors, Ciudad del este es converteix en un estrès del que voldràs sortir al minut 1.

Tot i que l’altra banda de la ciutat és del tot diferent, i per tant, normal, la zona comercial no està feta per passejar. És aclaparadora i intransitable.

Carrer comercial Ciudad del este

Accepten qualsevol moneda

Tant als centres comercials més elegants com a les botigues de carrer, els preus solen estar sempre en dòlars. Tot i això, està permès que els clients paguin amb la moneda que més els hi convingui, sempre i quan s’avinguin als dubtosos tipus de canvi proposats pels venedors.

Des de guaranís de Paraguai, reals de Brasil i pesos d’Argentina, tot tipus de moneda està permesa a Ciudad del este. L’important és comprar, no importa amb què.

Entrar-hi des de Foz d’Iguazú és fàcil

La frontera visible entre la ciutat brasilera de Foz d’Iguazú i la paraguaia de Ciudad del este és només un modern pont blanc, el pont de l’amistat, que separa ambdues ciutats. De la banda de Paraguai, l’autobús públic et para perquè facis els tràmits fronterers de sortida del país. Després d’això només has de creuar el pont a peu i fer els tràmits d’entrada a l’altra banda.

Si la teva destinació són les botigues, aquestes se situen just al costat del control d’immigració mentre que si vols anar a la terminal, hauràs de tornar agafar el transport públic –sense cap mena de cost ja que et serveix el bitllet anterior–.

Després d’aquesta primera experiència a Paraguai, el nostre consell és el següent: parar a Ciudad del este és una total pèrdua de temps però per als més curiosos pot ser també una experiència antropològica de les més interessants.

Ciudad del este des del pont de l'amistat