Córdoba podria ser a Argentina el que Barcelona a l’Estat Espanyol, diuen alguns. Si entens que Buenos Aires és més similar a Madrid, que Córdoba és la segona ciutat del país en nombre d’habitants i que ambdues ciutats són rivals històriques, el raonament seria acceptable però, després de la nostra experiència, no podem estar més en contra.

En primer lloc perquè, des de la visió d’un turista, la ciutat argentina té un rotllo bastant més clàssic i conservador que la nostra cosmopolita Barcelona. I en segon lloc perquè malgrat els nombrosos edificis històrics colonials del centre, l’arquitectura cordovesa no és per res comparable a la riquesa barcelonina. Si en alguna cosa s’assemblen és potser en l’ambient cultural i nocturn propi de qualsevol gran ciutat, més latent del normal a Córdoba al ser una ciutat universitària.

Dit això, Córdoba no ens ha dit ni ase ni bèstia. Ni ens ha impressionat ni ens ha decebut. L’hem recorregut i punt.

Catedral de Córdoba, Argentina

Ciutat universitària, nocturna, bohèmia i cultural

L’ambient old-fashion del centre històric contrasta amb la modernitat dels seus habitants, la majoria joves estudiants que s’hi han traslladat per cursar els seus estudis. I és que Córdoba compta amb un total de sis universitats, de les quals la més coneguda és la Universidad Nacional de Córdoba, primera del país, alhora que una de les més importants de Sud-Amèrica. Tant és així que la ciutat té el sobrenom popular de La Docta.

El toc universitari es nota arreu però es fa més evident als barris dels voltants de les facultats i a la zona de nova construcció, Nueva Córdoba. Al seu costat, el barri de Güemes s’ha convertit des de fa uns anys en “the place to be” per a tots els joves i hipsters de la ciutat a causa de la seva moderna oferta d’oci:  botigues de disseny, passatges on comprar la roba més a la última, cafès ben decorats i d’estil contemporani, restaurants informals d’entrepans i, sobretot, bars on prendre una cervesa o, ja entrada la nit, la beguda més argentina.

Ens referim òbviament al Fernet amb Coca-Cola, un amarg alcohol italià del qual els argentins s’han apropiat per acabar-lo convertint en beguda nacional. Nosaltres l’hem anat provant en diversos hostals cada cop que socialitzàvem amb argentins i, sense desmerèixer-lo, tampoc creiem que hagin inventat la sopa d’all…

Però encara que sembli una broma, els argentins són molt puristes amb les seves tradicions –vegi’s les empanades, el mate o la carn– i el fernet no és una excepció: està nacionalment acceptat que a Córdoba és on es prepara el millor fernet del país perquè fan la barreja amb les proporcions més adequades.

El barri de Güemes està ubicat al costat de la cañada, la zona per on transcorre el riu que creua la ciutat. Un passeig bonic en qualsevol dels seus trams.

Amb tant de jove estudiant no podien faltar els museus i el dia de museus gratis, dimecres, així que hem aprofitat per conèixer dos dels referents cordovesos: el Museu Provincial de Belles Arts d’Emilio Caraffa i el Museu de la Memòria. Del primer salvem l’edifici i la ubicació en ple Parc Sarmiento i del segon la història que amaga, ja que va ser un antic centre de detenció i tortura dels desapareguts durant la dictadura.

Desapareguts durant la dictadura argentina

Ciutat de jesuïtes

Si som sincers, el centre històric ens ha agradat bastant menys que la zona de moderneo. Com ja estem acostumats al continent, tot s’estructura entorn a la plaça central i el seu clàssic monument al llibertador de torn, San Martín en aquest cas, i la Catedral. Amb un estil entre neoclàssic i barroc, diuen que aquesta és la més ben conservada d’Argentina ja que la seva construcció va trigar prop de 400 anys.

Tot i que van ser els espanyols els fundadors de la ciutat al 1573 –les serralades de les rodalies estaven habitades pels natius comechingones–, Córdoba deu el seu desenvolupament a les activitats dels jesuïtes: aquests van posar en marxa la primera universitat, van incentivar la construcció d’esglésies i van dissenyar l’avui denominada poma jesuítica.

Aquesta zona del centre, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, comprèn algunes de les institucions religioses i educatives més significatives de l’ordre religiosa a la ciutat. A banda d’això, les seves fins a 80 esglésies li han donat també el sobrenom de ciutat de les campanes.

Església de Córdoba

Edifici colonial de Córdoba

Tren, la forma més econòmica d’arribar fins a Buenos Aires

Tal i com hem esmentat en moltes ocasions, viatjar en autobús per Argentina és l’activitat més prohibitiva del país. I si la inflació està pels núvols, encara més. Per aquest motiu, hem decidit viatjar de Córdoba a Buenos Aires amb un tren que fa amb 19 hores el que l’autobús fa en 8. Ara bé, a meitat de preu.

Tot i que el tren surt només dos dies a la setmana (dijous i diumenge) i s’ha de reservar amb antelació, confirmem que és la forma més econòmica d’arribar fins a la capital argentina.