Era un 22 d’abril del 1500 quan els vaixells portuguesos van desembarcar per primera vegada al que avui coneixem com a Brasil sota les ordres de l’expedició de Pedro Álvarez Cabral. Tot i que determinar el lloc exacte on els colonitzadors van posar els peus en la seva primera incursió és incert, tot sembla indicar que fou en algun punt entre la ciutat de Porto Seguro i els pobles d’Arraial d’Ajuda i Trancoso.

Han passat més de cinc segles d’aquella gesta i la regió utilitza encara aquells fets en el seu marketing turístic: la costa del descobriment és la zona on els colonitzadors van conèixer el pal brasil –la fusta que utilitzarien després els europeus per tintar els tèxtils– i van transformar després en Terra Brasilis.

La primera església, la primera missa i el primer assentament del país van prendre forma aquí però el principal atractiu actual no té res a veure amb la història sinó amb els seus atributs naturals: llargues platges interrompudes per desembocadures de rius, penya-segats i palmeres. I com ja hem vist durant la nostra ruta pel litorial brasiler, molt de turista nacional i xiringuito de platja.

Hem vist platges millors, és cert, però el llegat històric de la regió és únic. A més, aquesta parada en la nostra ruta per Sud-Amèrica ha significat el nostre primer contacte amb la forta identitat bahiana, orgullosa de la seva gastronomia i tradicions d’influència africana.

Centre historic de Porto Seguro

Porto Seguro, primer nucli de població

Ens pensàvem que Paraty era el poble colonial més bonic de Brasil però això era perquè no havíem conegut encara la ciutat històrica de Porto Seguro. Hi hem parat unes hores abans d’agafar el bus que ens portaria a Itacaré i ens ha sorprès gratament.

Tal i com ocorre a la resta de nuclis colonials de Brasil, la ciutat es divideix en una part alta que era antigament el centre de poder –esglésies i administració– i una part baixa on es desenvolupava l’activitat comercial relacionada amb el port. El que un dia fou un dels primers nuclis poblacionals del país és avui una llarga esplanada amb cases colonials de colors, dues esglésies, l’antiga presó, un far i el millor mirador al mar de la ciutat.

Tot això presidit pel Marc del Descobriment, una pedra portada pels portuguesos a inicis del segle XVI com a símbol que marcava el nou territori recent conquistat o, en d’altres paraules, una mena de certificat de naixement de la colònia.

Un a punt a tenir en compte: a banda del ben conservat centre històric i de la passarel·la del descobriment a la ciutat baixa, no hi ha res més a fer. Un dia és més que suficient.

Vistes des de la ciutat alta de Porto Seguro

Arraial d’Ajuda, platges mediocres

Separat de Porto Seguro per un riu que cal creuar amb ferri, Arraial d’Ajuda podria ser bonic si no fos per la massificació turística que acull. Tal i com ja ens ha passat a Arraial do Cabo i Buzios, hem trobat el centre i les platges saturats de famílies brasileres en ple període de vacances d’hivern.

Exceptuant les masses, els carrers empedrats i l’església davant del mar tenen molt d’encant però les platges són una altra cosa: llargues i amb moltes ones, el que les fa úniques són els imponents penya-segats que les protegeixen. No les qualificaríem de lletges però tampoc es mereixen la condició d’espectaculars. De les 8 platges del municipi, ens quedem només amb les de Pitinga i Lagoa Azul: tranquil·les, allunyades i ideals per fer-hi llargues caminades.

Platja Pitinga a Arraial d'Ajuda

Trancoso, destinació exclusiva

Sofisticada i pija, Trancoso és una destinació de rics. Amb pousades exclusives, restaurants cars i platges, no val el que costa però els brasilers es moren per posar-hi els peus. Com es troba a menys d’una hora d’Arraial, nosaltres hi hem fet una escapada d’un dia per conèixer el seu nucli històric, l’anomenat Quadrado.

Aquest va ser antigament un poble jesuïta –com demostra l’església i les cases dels voltants– però va quedar abandonat fins que als anys 70 els hippies van redescobrir-lo i fer-lo seu. Avui, ni rastre de religiosos ni de hippies però sí de restaurants cuquis.

Pel que fa a les platges, ens han semblat molt similars a les de la veïna Arraial d’Ajuda. Molt llargues i interrompudes per diversos rius com el Rio de Barra, de vegades tan amples i profunds que costen de creuar.

Quadrado, centre de Trancoso

Caraíva, arriba-hi si pots

En teoria, Caraíva és com tots els pobles anteriors però més remot i, en conseqüència, menys explotat. I malgrat que diuen que es tracta d’un veritable poble de pescadors amb carrers sense asfaltar i platges tranquil·les, hem preferit no visitar-lo per dos motius: fer-ho amb transport públic és un infern a causa del poc servei i el mal estat de les carreteres i moltes agències ofereixen tours diaris així que no creiem que sigui un paradís verge.

Malgrat que el pes històric de la zona és innegable, et pots estalviar les 21 hores d’autobús des de Río de Janeiro perquè les platges no són el que prometen. Una mica més al nord de Bahia, les trobes millors i menys atapeïdes.

Vistes des de l'hostal d'Arraial d'Ajuda