No hem estat mai a la lluna ni a Mart però creiem que el desert d’Atacama deu ser el paisatge terrenal més semblant als d’aquest planeta i satèl·lit. En els seus més de 100.000 km2, els més àrids de la terra ja que només hi plou uns 22 dies l’any, es poden veure guèisers, formacions rocoses causades per l’erosió, llacunes de colors inversemblants, volcans i milers d’estrelles.

Després de les nostres experiències als deserts colombians del Cabo de la Vela i la Tatacoa així com al peruà de Huacachina, ens quedem amb Atacama. Tant per la diversitat i immensitat dels seus desèrtics paisatges com per les estrelles del seu cel, aquesta regió s’ha guanyat a pols la seva anomenada.

Tot i que el desert s’estén des d’Arica fins a La Serena, nosaltres n’hem recorregut un ínfim fragment, el que té com a centre el turístic poble de San Pedro d’Atacama i les seves característiques construccions d’adob. Aquí hem acampat uns dies en un més que senzill càmping de terra polsegós i hem contractat 3 tours per descobrir les rodalies. Sí, hem contradit els nostres principis de viatgers motxileros antitours i antitaxis perquè visitar Atacama per lliure és quasi un impossible a causa de l’estat de les carreteres i la dispersió de les atraccions. Així doncs, no ens ha quedat més remei que deixar-nos el pressupost en agències turístiques que, tot sigui dit, són les més cares del país.

Del pack turístic d’Atacama, nosaltres ens hem decantat per descobrir tres highlights. Aquí els enumerem segons el nostre subjectiu ordre d’impressionabilitat 😊

Mireia al Valle de la luna

Valle de la luna al desert d'Atacama

Andes des del desert d'Atacama

Astronomia

Diuen que anar a Atacama i no veure les estrelles és pecat. Els seus dies clars i la seva poca contaminació lumínica han convertit aquesta regió en el lloc amb els observatoris astronòmics més importants del món.

Després d’indagar en diverses agències i dubtar una mica si valia la pena –hem arribat 4 dies després de lluna plena i el cel pot arribar a ser massa clar–, ens hem inclinat per Una noche con las estrellas, una competent i professional agència que compta amb un astrònom d’àmplia trajectòria i cinc telescopis. Primer ens han fet una didàctica introducció teòrica, seguida de dues hores de repàs de les principals constel·lacions a simple vista i del descobriment de nebuloses, estrelles i cúmuls de milers d’estrelles amb els telescopis. A més, hem vist sortir Júpiter i “quasi” hem tocat els cràters de la lluna amb les mans.

Ara sí, confirmem la llegenda urbana segons la qual Atacama és un dels millors punts del planeta per veure estrelles!

Lluna vista des del desert d'Atacama

Dani i Mireia amb estrelles a Atacama

Guèisers del Tatio

No cada dia es veu aigua brollar de la terra. Per aquest motiu, creiem que és imprescindible una visita a aquests guèisers que conformen el tercer camp geotèrmic del món, després dels d’Estats Units i Rússia, i el primer de l’hemisferi sud. Fins a 80 guèisers d’aigua i de vapor poblen una superfície d’aproximadament 10 km2 on, a primera hora del matí, s’han de suportar temperatures de fins a 11º negatius –cal tenir en compte que ens trobem a 4.300 m. sobre el nivell del mar–. Tot i el fred i haver-nos hagut d’aixecar a les 4 de la matinada, l’espectacle no decep.

Aquests guèisers s’han format gràcies a la font tèrmica que signifiquen els més de 2.500 volcans de la serralada andina i les cambres magmàtiques que aquests han creat. Quan les roques que envolten les cambres s’escalfen, l’aigua que baixa de les muntanyes bull i la seva pressió esquerda la terra fins obrir-la i crear les fonts que hem pogut veure. No són els guèisers més alts que existeixen, és cert, però fascinen per igual pel nombre. Després de visitar el camp principal, ens hem pogut banyar també en una piscina natural que està a 25º de temperatura. Un contrast esfereïdor ja que a fora estàvem per sota de 0º!

Guèisers del Tatio a Xile

Valle de la Luna

El Valle de la Luna és la zona més popular –pot accedir-s’hi amb bicicleta i és per tant més barat– però també la que menys ens ha impressionat ja que no difereix massa d’altres deserts que hem visitat.

Segons el nostre punt de vista, el que la fa més especial és la combinació de paisatges desèrtics diferents: una duna gegant presideix una vall blanquinosa a causa de la sal i que es troba alhora envoltada de roques erosionades. De fons, la cirereta del pastís: els imponents cims nevats de la serralada dels Andes.

A part del seu relleu, el més característic del Valle de la Luna és el color blanc del seu sòl, antigament mines de les quals s’extreia la sal que es necessitava a la mina de coure de Chuquicamata. Tot i que des dels anys 60 ja no s’extreu res, les concentracions de sals i minerals són ben visibles actualment. Segons una de les teories, això es deu al fet que aquesta zona estava coberta de mar fa milions d’anys enrere i aquest es va enretirar un cop formada la serralada andina.

Com a punts destacables que no falten en cap tour: les cavernes de sal erosionades per la pluja, les tres maries erosionades pel vent i les vistes des de la gran duna.

Atacama és una de les zones més turístiques no només del país sinó de la nostra ruta per Sud-Amèrica però mereix una visita. Després de dos mesos a Xile, ens continuem sorprenent!

Paisatge valle de la luna

Mireia i Dani al valle de la luna