Possiblement el més impressionat del Perú és la seva diversitat i els contrastos paisatgístics que afloren entre regions. Tot i que encara ens queda molt per veure, ho hem pogut comprovar de nou en la nostra arribada a Huacachina, una mena de complex vacacional construït enmig del desert.

Veníem de la Serralada Blanca a més de 4.000 metres d’alçada i, després d’un trajecte de menys de 15 hores d’autobús en dues etapes, ens hem despertat envoltats de dunes i amb bastants graus més de temperatura. Tot i que Huacachina sembla haver-se convertit en un imperdible per molts dels viatgers que pentinen la zona costanera del sud del país, no és dels millors deserts on hem estat ja que el turisme intensiu l’ha convertit en una mena de circ.

Hi ha cotxes que recorren les dunes constantment, molta brossa i un gran nombre de turistes buscant la millor fotografia de la posta de sol. Tot i això, si no et molesten els tours i només busques passar uns dies de de descans i diversió, Huacachina fa el seu servei.

Desert i oasis de Huacachina

Panoràmica del desert a Huacachina

Buggies i sandboard a l’Oasis d’Amèrica

Huacachina està formada per un oasis central d’aigües verdoses al voltant del qual s’agrupen palmeres, hotels i restaurants mitjanament pretensiosos que en altres temps van atreure l’elit peruana.  El fet que es tracti d’una de les poques llacunes d’origen natural de la regió li ha valgut el nom d’Oasis d’Amèrica.

Lluny queden però aquells temps d’exclusivitat ja que, a dia d’avui, Huacachina és més aviat el racó on van a parar els mochileros que busquen experiències diferents, una bona dosis d’adrenalina i bones infraestructures amb piscina.

D’entre les activitats per fer al desert amb un tour de 40 sols, destaquen els concorreguts buggies o tubulars i el sandboard. Es tracta de fer un itinerari en un cotxe de grans rodes dissenyat especialment per córrer a la sorra i llançar-se després amb una taula per les dunes a la manera de l’snowboard a la neu.

Encara que pot semblar entretingut, nosaltres ho hem evitat perquè ens ha semblat una “turistada” alhora que agressiu amb el medi ambient. De fet, si del que es tracta és de gaudir del desert, no cal en absolut pagar per passejar per les dunes.

Això és precisament el que hem fet nosaltres, caminar per les dunes –on malauradament hem vist unes quantitats ingents de brossa i plàstics – i explorar la zona a peu sense necessitat de pujar-nos a cap vehicle. El més recomanable és fer-ho quan cau el sol ja que l’hora màgica proporciona a l’ambient uns colors únics.

Pel que fa a la resta del dia, només queda gaudir de la piscina de l’hostal per intentar mitigar la calor.

Dani i MIreia al desert de Huacachina

Vegetació i dunes a Huacachina

Com arribar a Huacachina

Huacachina se situa a només 5 km. de la ciutat d’Ica però, al tractar-se d’un centre turístic, no és accessible en transport públic. Per arribar-hi, cal agafar un taxi o una mototaxi que et cobrarà entre 5 i 8 sols, en funció de la zona d’Ica on iniciïs el trajecte.

Respecte a la ciutat d’Ica, nosaltres hi hem parat només per agafar l’autobús però el seu tràfic infernal ens ha semblat poc acollidor. Com a alternativa a la ciutat i al desert, els amants dels vins trobaran la possibilitat de visitar diverses bodegues i tastar tant vi com pisco en una de les zones vitivinícoles de major producció del país.

Vista del desert a Huacachina