Si Huaraz va significar per nosaltres el paradís del trekking a Perú i el negoci del Paine ens va decebre estrepitosament a Xile, els paisatges d’El Chaltén ens han captivat tant que s’han convertit de forma automàtica en uns dels nostres preferits de tota la Patagònia.

Ubicat dins al sector nord del Parc Nacional Los Glaciares, El Chaltén és un petit poble turístic transformat avui en el camp base d’escaladors i amants de la muntanya gràcies a les múltiples rutes que ofereix i, sobretot, gràcies a la seva indiscutible joia de la corona, el Fitz Roy.

De fet, hi hem arribat esperonats pels consells d’altres viatgers que, com nosaltres, busquen gaudir de la naturalesa de forma simple i no ens ha decebut. Tot i que el poble com a tal no té res d’especial, les més de 20 rutes senyalitzades pels voltants amb les seves impressionants muntanyes, paisatges, llacunes i glaciars marquen la diferència.

Des d’El Chaltén, es pot fer qualsevol trekking sortint des del poble –el que significa no haver de pagar cap transport extra –i es pot acampar de forma totalment gratuïta en qualsevol dels seus boscos, muntanyes o campaments habilitats. Per a nosaltres aquesta ha estat la gran diferència amb el les Torres del Paine, on tot està controlat, massificat i amb preus massa alts.

Així doncs, a El Chaltén hem aprofitat la nostra tenda per fer una ruta de tres dies i dues nits per algunes de les zones amb més encant del parc. Aquest ha estat el nostre recorregut:

Panoràmica serralada Fitz Roy

Laguna de los tres i Fitz Roy

Camí al Fitz Roy

Amb prop de 3.400 metres d’alçada, aquesta muntanya es caracteritza pels seus pics punxeguts, els quals sobresurten de forma espectacular entre la serralada i les glaceres circumdants, i per les tonalitats màgiques que prenen les seves pedres.

No obstant, diuen els entesos que aquests pics són terriblement complicats de veure ja que solen estar envoltats d’una espessa i capriciosa boira –d’aquí pren el seu nom El Chaltén, “muntanya fumejant” en llengua aonikenk o tehuelche– que només els ensenya en comptades ocasions.

Nosaltres hem estat de sort ja que hem pogut veure els pics gairebé cada dia i fins i tot hem pujat a la Llacuna dels tres –on hi ha la millor vista del Fitz Roy– a l’alba, acompanyats dels primers raigs de sol d’un dia sense cap núvol.

De fet, aquesta ha estat la primera parada de la nostra ruta: hem sortit d’hora per arribar fins a la llacuna Capri a mig camí, plantar la tenda al campament Poincenot i fer una caminada curta fins al mirador de Piedras blancas, un espectacular glaciar situat a pocs quilòmetres de distància. Tot i el fred que feia a aquella hora, el segon dia ens hem llevat a les 5:30 de la matinada per pujar a la llacuna/mirador del Fitz Roy i admirar l’espectacle de colors blancs, grisos i terrosos que la muntanya presenta únicament en dies clars.

Dani davant el Fitz Roy i la llacuna de los tres

Dani i Mireia de camí al Fitz Roy

Sortida del sol des del Fitz Roy

Camí al Torre

Un cop fet el cim, hem deixat el campament Poincenot per empalmar la ruta del Fitz Roy amb la ruta Torre a través d’una zona plana amb dues llacunes, Madre e Hija, durant uns 8 km. Després de creuar alguns boscos típicament patagònics, s’obre un immensa glacera als peus de la llacuna Torre. Nosaltres hem acampat just al costat, al campament D’Agostini. Cansats però motivats alhora per unes vistes d’infart, hem caminat després fins al mirador Maestri des d’on es veu a la perfecció el turó Torre i la glacera contigua.

En total, aquest segon dia hem caminat gairebé 30 km. i això passa factura quan portes les motxilles carregades amb l’equipament i el menjar! Tot i això, val molt la pena quedar-se a acampar en algun dels campaments ja que, al nostre parer, l’experiència és molt més completa que en una excursió d’un dia. El tercer dia l’hem dedicat a recollir tenda, quedar-nos pel campament gaudint del dia de sol i fer les tres hores de tornada al poble.

LLacuna Mare i filla i Fitz Roy de fons

Cerro Torres des del mirador Maestri

Panoràmica serralada Fitz Roy

Altres camins als voltants d’El Chaltén

Tot i que la del Fitz Roy i la de Torres són les dues rutes més conegudes, també és possible realitzar caminades més curtes des d’El Chaltén. Nosaltres hem optat pels mirador de los còndors i el de les àligues perquè són rutes fàcils amb bones vistes de la serralada i del llac Viedma en dies poc ennuvolats. Un bon complement a aquesta és el Chorillo, una cascada situada a una hora del poble.

Tot i que nosaltres no l’hem fet per manca de temps, ens han recomanat també la Loma del Pliegue Tumbado a 12 km. del poble per les vistes dos en un que ofereix, turó Torre + Fitz Roy.

Independentment de la ruta escollida, és possible que en totes hagis de lidiar amb els forts vents que solen bufar al parc nacional. Vés amb compte en les rutes pedregoses i gaudeix de la recompensa: podràs beure en tots els rius i llacunes les aigües que surten directament de la glacera.

Fitz Roy des del mirador dels còndors

Com arribar a El Chaltén des del Calafate

Espantats per uns preus d’autobús excessivament cars i seguint el nostre modus operandi del darrer mes a Xile i Argentina, hem decidit fer dit a la sortida del Calafate en direcció a El Chaltén. Malauradament, aquesta vegada hem estat bastant menys afortunats que les anteriors i, després de tres hores suportant sol, pluja i forts vents patagònics a la carretera, hem desistit.

Per tant, tot i que a molts els ha sortit bé, no recomanem fer aquest trajecte a dit ja que per arribar a El Chaltén cal desviar-se de la carretera principal –la coneguda Ruta 40– i la majoria de vehicles i camions no hi arriben. A més, són molts els viatgers low-cost com nosaltres que s’aventuren a fer el mateix i en algun moment del matí, hem sigut fins a cinc persones en fila fent dit cap a la mateixa destinació.

En definitiva, després de perdre el dia fent dit, hem oblidat els principis i hem comprat el primer bitllet d’autobús que sortia al matí següent per 15€.

Vista d'El Chaltén amb el Fitz Roy de fons