No és cap sorpresa per ningú si confessem que al llarg de la nostra ruta per Sud-Americà gairebé mai anem a menjar a restaurants. Ens encanta provar tots els menjars del carrer i fer els nostres àpats als restaurants cutres on mengen els locals –no als de les guies plens de turistes– però també adorem comprar als mercats i menjar saludable.

Ja sigui perquè ens agrada fer la compra i regatejar als mercats com perquè això és sempre una opció més econòmica, per norma general ens cuinem els nostres àpats. Al llarg dels fins ara nou mesos de camí, no hi ha hagut hostal on no haguem fet servir la cuina: hem cuinat en cuines bàsiques, brutes, sense utensilis, híper equipades, plenes de gent o on ningú s’atrevia a cuinar. Hem compartit els nostres plats amb d’altres viatgers, hem intercanviat receptes de motxileros, hem aprés d’altres estils i ens hem posat les mans al cap amb certes formes de cuinar…

I en tota aquesta forma de fer tant nostra i de la nostra manera de viatjar, Buenos Aires ha sigut la única i gran excepció. Ha passat així perquè a la capital argentina hi teníem allotjament gratuït gràcies a la generositat del nostre amic Matti però també perquè ens encanta la gastronomia argentina. Així doncs, hem aprofitat per invertir el nostre pressupost diari en anar a cafès bonics, cerveseries de moda, restaurants de pasta i, com no podia ser d’una altra manera en aquest país, asadores on menjar carn de la bona. Enmig de tot això, no han faltat els sopars casolans amb amics locals i, com a conseqüència de la bona vida, ens hem engreixat algun que altre kg. –ja ens convenia, diuen alguns–.

Cafès notables i mediaslunas

Som persones de bar, no ho podem negar. Trobar cafeteries i bon cafè allà on arribem s’ha convertit en una obsessió al llarg d’aquest viatge. En cada ciutat, fem la cerca, comparem qualitat-preu i escollim el nostre bar.

Doncs bé, Buenos Aires és la ciutat perfecta per al nostre petit vici confessable perquè no només té una cafeteria a cada cantonada sinó que el cafè s’acompanya sempre dels croissants autòctons, les medialunas. Tot i que les opcions són múltiples, ens ha decebut una mica que la major part de cafeteries són grans cadenes o franquícies que es repeteixen en tots els barris.

D’entre l’àmplia oferta, nosaltres ens quedem amb els cafès notables, els que abans van ser punt de trobada de personalitats importants i activitats culturals i que conserven encara l’encant patrimonial. El Tortoni de l’Avinguda de Mayo és possiblement el més famós però nosaltres ens quedem amb El Federal i les seves meriendas d’infart. Entrar-hi és anar enrere en el temps.

Federal Cafe, Buenos Aires

Asador La Tablita

Com a bon carnívor, en Daniel estava predestinat a gaudir de la gastronomia del país. Si bé és fàcil trobar carn, als llocs de turistes aquesta es paga car però nosaltres hem tingut la sort de tastar la millor en un dels llocs més autèntics, l’Asado La Tablita al poble de Pilar.

Es tracta d’un lloc popular a l’aire lliure on la carn penja a ulls del comensal mentre aquest menja i on fan la millor truita de patates de la província. Per 25€ hem menjat asado, vacío, morcillas, chorizos, truites de patates, amanides i ho hem regat amb un bon vi.

Asador La tablita Buenos Aires

Tota empanada argentina és top

Cada país de Sud-América té les seves pròpies empanades –les de pino a Xile, les salteñas a Bolívia o les super olioses de Colòmbia– però cap país sap fer les empanades tan bé com a Argentina. Fetes al forn i farcides de mil maneres sense que falti el formatge, aquestes es poden menjar “al paso”, com a entrada d’un menú o poden ser un sopar en sí mateix.

Sigui com sigui, les empanades argentines són una institució reconeguda internacionalment. N’hem provat fins a la sacietat i totes ens semblen igual de bones.

Pizza napolitana i pasta

La pizza a Argentina no és un menjar “per sortir del pas” sinó que és una forma de vida. L’estil de totes les pizzes que nosaltres hem provat és particular per la seva similitud amb la pizza napolitana i potser per això no satisfà a tothom: molta massa, talls gruixuts, molt d’oli i tones de formatge. El paradís de vegades pot ser també una mica indigest. Diuen que les de Guerrín i El Cuartito són de les millors però, com no les hem provat totes, no ho podem assegurar 😉

Al mateix nivell que la pizza, les pastes argentines són tota una tradició. Hem provat els raviolis farcits de carbassa, els sorrentinos farcits de pernil i formatge i, com no, els insuperables gnochis. Val a dir que no s’esmercen molt amb les salses però tampoc els hi cal.

Pizza argentina, gastronomia típica

El plat més popular, la milanesa

Els argentins li diuen milanesa al que per nosaltres és una simple carn empanada però, a diferencia nostra, ells l’han convertit en un producte autòcton i quasi patrimonial, tot i els seus orígens italians. La mengen com a mínim dos cops per setmana i presumeixen de tenir restaurants com ‘El club de la milanesa’ que només ofereix aquest plat cuinat amb múltiples presentacions i acompanyaments.

Per a nosaltres, que l’hem comprat bastant al supermercat i que també l’hem provat en restaurants, el millor de les milaneses és experimentar amb els toppings: a la napolitana és l’estrella però no tenim queixa de les que van amb roquefort, amb salsa d’alvocat, en entrepà o només soles.

Cervesa artesana

La cervesa artesanal és tendència arreu i una ciutat tan cosmopolita com Buenos Aires no podria ser l’excepció. Aquesta beguda està present en molts establiments dels barris més cool com Palermo o Sant Telmo però es troba també en barris més populars.

Una de les que més ens ha agradat ha sigut Funes Birreria a la plaça Dorrego. Amb 12 opcions perfectament explicades en una pissarra i promocions a meitat de preu gairebé a diari, el local és també d’allò més acollidor.

Funes birreria Buenos Aires

Sopars casolans que ho poden tot

Allotjar-se a casa d’un porteño cuiner de professió amb una mare a qui també agrada cuinar, és el somni de qualsevol viatger. En Matti i la seva família no només ens han acollit a casa sinó que ens han deixat provar delicatessen com les tortes de tonyina de la seva mare, una mena de pastissos de pasta de full farcits de forma generosa.

A més, durant la nostra estada hem compartit un sopar amb amics, als quals els hem cuinat la ja clàssica truita de patates d’en Dani –han flipat, hem de reconèixer– com a intercanvi per una deliciosa crema de carbassa i medalles de porc al forn.

Sopar amb en Matti La Floresta

Gelats Roma i Grido, els pecats dolços

Una llista dels nostres menjars a Buenos Aires i a Argentina en general no podria estar completa sense l’apartat dels dolços, un altre dels nostres vicis confessables. Medialunas i factures a part –aquestes solen formar part de l’esmorzar–, ens hem atipat bastant amb els institucionalitzats berenars a base de tostados –el nostre bikini– i torrades amb formatge d’untar i melmelada. El millor però han estat sense dubte els gelats Grido, una coneguda marca nacional que ens ha captivat amb el seu sabor de xocolata.

Tal i com ens han explicat després i ens han fet provar per comparar, els gelats Grido no són tan bons com els més cremosos de Roma i els seus sabors de dulce de leche, mascarpone, sambayón i tramontana. Una dosis de sucre no apta per a diabètics.

Gelats amb pancake a Buenos Aires