Després de més d’un mes voltant per Brasil, hem arribat per fi a una destinació de costa feta a mida per nosaltres: Itacaré. Ambient slow, rotllo alternatiu, preus rebentats, platges de postal, hamaques arreu i, el més important, pocs turistes i molts cossos surfistes.

Itacaré és la combinació perfecta entre calma i aventura: ofereix descans en platges tranquil·les als que ho desitgen però també bones onades i camins a recórrer als més inquiets. És el típic lloc amb una atmosfera que t’atrapa tant que sembla fet expressament perquè viatgers com nosaltres recuperin forces abans de continuar el viatge.

Situat a la costa del Cacau –ja de per sí, un motiu de pes per arribar-hi–, Itacaré és un poble del sud de l’estat de Bahía amb només 30.000 habitants i un centre històric colonial que, desafortunadament, no aconsegueix fer ombra al seu principal atractiu: les platges.

Tot i que el municipi va començar el seu creixement a finals del segle XIX al volant del negoci del cacau, ha sigut el turisme associat al surf el que l’ha posat al mapa com a una de les millors destinacions turístiques de Bahía. I si la pregunta que tens al cap és perquè no hem fet surf com se suposa que s’ha de fer a Itacaré, aquí tens la resposta: les onades eren massa grans i nosaltres massa cagats i mandrosos per intentar-ho 😉

Mireia a la platja d'Itacaré

Cinc platges top ben a prop

Amb cinc platges urbanes a tocar del municipi i nou més a pocs quilòmetres en autobús, descobrir-les ha estat la nostra única activitat “turística” a Itacaré: hem jagut des del matí fins a la tarda en moltes d’elles mentre alternàvem sol i ombra i combinàvem mate, caipirinhes i coco gelat. I és que de tant en tant, calen unes vacances de les vacances.

Tot i que Praia de Concha és la platja més propera i la que té major infraestructura –xiringuitos, lloguer de paddle surf,…– nosaltres només la recomanaríem si vols evitar banyar-te amb onades. I és que donada la seva ubicació entre el mar i la desembocadura del riu, aquesta és la platja més mansa de totes.

També fàcilment accessibles a només una caminada de 15 minuts des del poble, hi ha les quatre platges restants: Rezende, Tiririca, do Costa i Ribeira. La nostra preferida és la de Rezende perquè té un rotllo més salvatge gràcies al fet que queda recollida entre roques i una entrada de palmeres gegants.

Al seu costat, Tiririca té més serveis i perd així l’aire de paradís amagat que se sent a Rezende. El mateix passa amb les cales de do Costa i Ribeira, a les quals nosaltres hem dedicat poc temps perquè la primera estava massa a tocar de la carretera i la segona massa urbanitzada.

Com a norma general en totes elles, les seves onades gegants fan pràcticament impossible el bany. De fet, totes tenien bandera vermella quan hi hem estat i, en determinats moments del dia, fins a tres socorristes vigilant als pocs atrevits banyistes que gosaven entrar a l’aigua.

Platja de Tiririca a Itacaré

Platja de Riberia, a Itacaré

Miradors i vida

Més enllà de la naturalesa salvatge de les seves platges, creiem que el més especial d’Itacaré no és la selva, ni les palmeres, ni la mata atlàntica sinó l’ambient que s’hi respira. Després de les multituds de famílies brasileres que ens hem trobat a Arraial do Cabo, Buzios, Trancoso i Arraial d’Ajuda, Itacaré ha sigut tot un canvi: molt de hippie, algun que altre argentí despistat i sobretot, molta gent jove amb cossos modelats després d’hores de feina buscant onades.

Això és més evident a la rua Pituba, el carrer principal, als vespres, moment en què les cares boniques es congreguen amunt i avall del passeig. Ells sense samarreta i elles amb modelitos. Aquest és també el moment en què comença la festa, com no podia ser d’una altra manera tractant-se de Brasil. Tot i que el poble és petit, cada nit hem trobat un esdeveniment cultural diferent: des de nens exhibint les seves arts de capoeira fins a grups de folklore recorrent els carrers amb balls típics, concerts de música en viu i fins i tot mega concerts com la “Marcha por Jesús” que no ens ha deixat dormir fins ben entrada la matinada.

Abans de la vida nocturna, val la pena també apropar-se a veure la posta de sol al mirador de Xareu, des d’on es veu el sol amagar-se al costat del centre històric d’Itacaré. Com sempre, una cosa que ens encanta: quan finalitza l’espectacle, els brasilers no fallen amb els aplaudiments de rigor a la mare naturalesa.

Posta de sol des d'Itacaré

On menjar a Itacaré

Els preus més assequibles d’Itacaré –en comparació amb d’altres destinacions del sud del país–ens han permès provar bastants restaurants i cafés. Aquesta és la nostra humil selecció:

  • Tapiocaria da Sandra: la definició de bueno, bonito, barato per excel·lència. Tapioques ben farcides i fetes al moment per 6 reals.
  • Cafè Caramelo: cafè bo de màquina i pastissos de xocolata únics. La noia que hi treballa no és molt simpàtica però, si l’ajudes a recollir plats i tasses, pots arrancar-li un somriure.
  • Restaurante Da Lu: situat de camí a la platja de Rezende, aquest lloc de menjar casolà és bo i abundant. Nosaltres hi hem menjat el prato feito tradicional –moqueca de siri o cranc i peix fregit– i ens ha semblat espectacular.
  • Alamaim: restaurant àrab i vegetarià amb el millor hummus i falafel que hem provat al llarg del nostre viatge per Sud-Amèrica. És car però val la pena si portes molt de temps viatjant…
  • Hamburgueseria Elefante: hamburgueses de carn bona amb preus menys bons.
  • Cabana de fusta de camí a Rezende: per només 3 reals, els seus sucs de canya de sucre, abacaxi (pinya), gengibre i llima són d’un altre planeta.
  • Capirinha de cacau: una caipirinha feta amb la polpa àcida i dolça del cacau que pots trobar en qualsevol de les parades de Pituba. Un MUST a tota la costa del cacau.