Uruguai només té tres milions d’habitants i dos viuen a la capital del país, Montevideo. Malgrat tot, aquesta ciutat és la menys gran ciutat de totes les capitals llatinoamericanes que hem conegut en la nostra ruta per Sud-Amèrica.

Potser perquè la comparem amb Buenos Aires, la nostra anterior parada, o perquè és veritat això que diuen que els uruguaians són ben relaxats però, pel que fa al ritme, Montevideo és més aviat una Girona que una Barcelona. Una ciutat provinciana en termes de població que té alhora tantes cares com la ciutat més vibrant d’Europa –bé, potser no tant–.

Els antics edificis del centre històric, els barris pijos com Punta Carretas –amb una presó convertida en shopping–, els gratacels de la primera línia de mar a Pocitos o un port en actiu sense cap atractiu. Això és a grans trets Montevideo, una ciutat suficientment gran com per encabir tota aquesta diversitat però alhora una ciutat suficientment petita com per travessar-la de punta a punta en mitja hora.

Nosaltres li hem dedicat dos dies sencers entre els tours en cotxe que ens han fet “amics d’amics de coneguts” i les nostres caminades sense rumb clar amb el mate sota el braç. D’entre tot el que hem vist, ens quedem amb les següents activitats (im)prescindibles.

Mercat al centre de Montevideo

Recórrer els 24 km. de Rambla costanera

Símbol de Montevideo per excel·lència, la Rambla riberenca de la ciutat és motiu d’orgull tant per a l’administració com pels autòctons. Es tracta d’un infinit passeig de 24 km. que fusiona la ciutat, les platges i el riu de la Plata a través d’una moderna construcció pensada només per a vianants.

Aquesta fa servei als runners, a les famílies que la passegen els caps de setmana i als turistes que, com nosaltres, es meravellen d’aquest llarg circuit i dels alts edificis que el presideixen. La seva vessant més practica: ha aconseguit pacificar el tràfic. I la més frikie: al llarg del recorregut es troben les lletres de la ciutat, ideals per a la foto d’Instagram.

Rambla a la costa de Montevideo

Dinar carn al mercat del port

Montevideo té possiblement l’únic mercat del port del món on només es menja carn. Una paradoxa que reflecteix a la perfecció la realitat del país: amb tres vaques per persona, els habitants d’Uruguai mengen més carn en un any que nosaltres en tota una vida.

Això es fa visible al turístic Mercado del Puerto, un majestuós edifici de ferro del segle XIX on es cuinen les millors carns nacionals. No hi veuràs cap local menjant però les brases i les carns exposades atrauen fins i tot als vegans més ortodoxos 😉

Mercat del port a Montevideo

Perdre’s pel centre històric

Conegut com a Ciudad Vieja, el centre de Montevideo és un dels pocs enclavaments de la ciutat que conserva encara les restes del passat colonial. A grans trets, aquest casc històric conté varis carrers de vianants –un d’ells amb el mural dels ulls d’Eduargo Galeano–, vàries places amb arbres –una d’elles amb l’Ajuntament i la Catedral–, el Teatre Solís i la Plaça de la Independència amb el seu mix d’estils irreconciliables.

Hem de confessar que no és dels centres històrics més atractius que hem vist per Sud-Amèrica però els edificis desballestats i mig en ruïnes que el conformen li aporten un “no se què” interessant al conjunt.

Arquitectura de Montevideo

Comprar de tot a la Feria de Tristan Narvaja

Si estàs a Montevideo en diumenge, no et pots perdre la seva principal atracció dominical, el mercat més gran i popular de la ciutat. En funcionament des de 1909, la fira de Tristan Narvaja és ara un típic mercat de puces on comprar des de fruita i verdura fins a antiguitats, pasta de dents, mates, roba o llibres. Tot el que imaginis està a la venta en algun dels carrers del centre pels quals s’estén la fira.

Per a nosaltres, la visita s’ha convertit en un exercici antropològic imperdible per conèixer de més a prop la realitat del país. Nota a tenir en compte: imprescindible carregar el termo i el mate amunt i avall durant el passeig per sentir-te així ben integrat en les dinàmiques locals.

Una parada de la fira Tristan Narvaja

Conèixer l’Estadio Centenario

A Uruguai el futbol és la religió del poble: desperta passions, dicta horaris i està present en cada conversa –i més a les portes del Mundial–. En un país així, no és d’estranyar que l’estadi de futbol sigui un dels principals highlights. Construït per celebrar el centenari de la independència i acollir el Mundial del 1930, l’Estadio Centenario és un dels més grans de Sud-América i ha estat declarat per la FIFA Monument Històric del Futbol Mundial. Els uruguaians se l’estimen massa però la realitat és que l’estadi ha vist temps millors…

Al costat, el Museu del Futbol és un dels més visitats del país. Dins, no hi falta cap de les glòries futbolístiques nacionals.

Estadio Centenario Montevideo

Flipar amb els caseríos de Carrasco

Creiem que és un patró regional però, pel que hem vist fins al moment, les desigualtats a les grans ciutats sud-americanes són més evidents que en qualsevol lloc d’Europa. A Montevideo aquest fet es fa palès en barris com Carrasco, avui la zona residencial més luxosa de la ciutat. Es tracta d’una mena de balneari o ciutat jardí al voltant d’un hotel on viu la classe alta i on hi ha exclusives cases envoltades d’espais verds. Passar-hi amb el cotxe és una activitat ideal per a vouyeurs com nosaltres.

Per resumir la nostra experiència a Montevideo: si algun viatger us ha dit que aquesta ciutat és una mena de Buenos Aires en petit no us el creieu per res del món. La capital uruguaia pot tenir-hi similituds com el fet que els locals parlen amb accent semblant i beuen mate però la ciutat en sí no té ni la meitat d’encant. Ni la meitat d’estrès, això també cal esmentar-ho.