Cansats de veure les mateixes fotografies a tots els bloggers i instagrammers de la xarxa, necessitàvem començar la nostra ruta per Perú de forma diferent. L’aire fresc ens l’ha donat una frontera poc transitada, un poble encara no massa turístic i uns paisatges entre andins i amazònics. D’aquesta manera, hem descobert que el nord de Perú amaga infinits tresors arqueològics i paisatgístics que just ara comencen a rebre el reconeixement nacional que es mereixen.

El principal poble de la zona des d’on explorar les diverses atraccions turístiques és Chachapoyas –si, hem de reconèixer que el nom també ens va fer certa gràcia a l’hora de triar la destinació–, una tranquil·la població colonial de cases blanques i balcons de fusta rodejada de boscos que va servir de camp base durant la conquesta espanyola per tal d’endinsar-se cap a l’Amazones.

Actualment, l’encant de Chachapoyas –etimològicament homes de la boira– queda en un lloc secundari si el comparem amb les restes arqueològiques que va deixar aquesta cultura pre-inca i amb les nombroses rutes de muntanya de la zona. Aquestes són algunes de les visites obligades:

Chachapoyas al nord de Perú

Paisatge de camí a la cascada de Gocta

Kuelap, les ruïnes pre-inques millor conservades

Amb el títol de ser el segon complex arqueològic del país després del Machu Pichu, Kuelap és sense dubte la joia de la corona de la zona. Es tracta d’un lloc de culte situat a 3.000 metres d’alçada que va funcionar com l’epicentre d’aquesta cultura des del 400 fins al 1400 dc., quan va ser conquistada pels inques.

Constructors desenvolupats i zero expansionistes, els Chachapoyas van aixecar una zona sagrada de 60.000 metres quadrats amb 700.000 tones de pedra on hi vivien més de 3.000 persones. Al voltant, unes muralles de fins a 20 metres d’alçada acollien les construccions circulars on vivien. Al contrari del que es pensava inicialment, aquestes muralles no constituïen una fortalesa sinó una forma d’anivellar el terreny per construir-hi a sobre.

Tot i que les tasques de preservació de les restes han arribat tard, avui dia es poden veure encara moltes de les cases de la cultura Chachapoyas així com els edificis cerimonials i d’altres aportacions inques, rectangulars en comptes de les circulars originàries.

Des de fa poc més d’un any és possible arribar a Kuelap amb un impressionant telefèric –el primer del país i el responsable de que el turisme nacional a la zona s’hagi doblat en l’últim any– però hi ha també altres opcions: accedir-hi per carretera o, pels més valents, en un trekking d’unes tres hores de desnivell pronunciat.

Malgrat que pots visitar Kuelap per compte propi sense necessitat de contractar cap excursió, nosaltres recomanaríem agafar-ne una per anar-hi amb guia ja que visitar les ruïnes sense cap explicació els fa perdre gran part del seu encant.

Muralla dels Chachapoyas a Kuelap

Dani i Mireia a les ruïnes de Kuelap

Gocta, la tercera cascada més alta del món

Cascada de GoctaNomés superada per les de Veneçuela i Sud-Àfrica, els 771 metres de llargada dividits en dos salts d’aigua de la cascada de Gocta li han atorgat el privilegi de ser la tercera cascada més alta del món.

Tot i la seva bellesa intrínseca, el millor és el paisatge que l’envolta: muntanyes verdes poblades de fins a 20 cascades d’importància menor que conflueixen totes ral riu de la vall.

Tot i que estàvem bastant cansats després creuar la frontera d’Equador-Perú per La Balsa, hem decidit aventurar-nos a fer el trekking més llarg ja que així es veuen diverses perspectives de la cascada i es pot arribar fins als peus de la primera.

Es tracta d’un recorregut d’uns 15 km. –es pot fer en sis hores si es va a la idea– que comença al poble de San Pablo i acaba al de Cocachimba. Tot i que hi ha múltiples tours, aquests són del tot innecessaris.

Per arribar-hi, només cal agafar un colectivo al terminal de Chachapoyas en direcció a Pedro Ruiz i demanar-li que pari al trencant per anar a Cocachimba. Allà t’esperen diversos moto-taxis que et portaran de pujada fins a San Pablo i que, un cop arribis a Cocachimba de tornada, també et poden apropar fins la carretera per tal d’agafar de nou un altre colectivo a Chachapoyas.

 

Primera cascada de Gocta

Mireia i Daniel amb la cascada Gocta

Sarcòfags de Karajia, tombes en un barranc

Mireia assenyalant els sarcòfags de KarajiaLa imatge dels sarcòfags gegants dels Chachapoyas ubicats en un escarpat penya-segat ens cridava tant l’atenció que ho volíem veure amb els nostres propis ulls. Així doncs, hem agafat novament un colectivo fins a Luya i després un altre fins a Cruzpata, hem caminat una estona i hem arribat a un barranc del qual pengen aquestes impressionants construccions funeràries.

Aquesta és només una de les cinc maneres en què els Chachapoyes enterraven els seus morts però també la més significativa. Es tracta de sarcòfags de 2,5 metres d’alçada i forma antropomorfa construïts en argila al mateix lloc on avui es troben i dins els quals es guardaven els cossos momificats dels morts més importants.

Es diu que els Chachapoyes enterraven els seus morts en llocs tan complicats per protegir-los de les inclemències del temps. Tot i que la seva construcció data de finals del 1.400, els sarcòfags continuen intactes encara avui amb les seves pronunciades mandíbules i cranis en miniatura sobre el cap.

 

Els sarcòfags de Karajia, de prop

Tot i que va en augment, són molts els estrangers que només paren a Chachapoyas com a connexió en el seu camí cap a Tarapoto o Iquitos però el cert és que la zona mereix una visita de mínim tres dies. Arribar-hi no és fàcil, sobretot si creues la frontera amb Equador com vam fer nosaltres, però t’assegurem que el nord de Perú val molt la pena.

Paisatge de Chachapoyas