La veritat és que després de tanta experiència viatgera, anem perdent la capacitat de sorprendre’ns. Són molts els paisatges impressionants que ens està regalant el nostre viatge per Sud-Amèrica però la Patagònia és única: tant a Xile com a Argentina, l’estepa i les serralades ens deixen bocabadats –i el que ens queda– però fins a dia d’avui res ens havia impactat tant com la glacera Perito Moreno.

Ubicat dins el Parc Nacional Els Glaciars, el Perito és només una de les prop de 150 glaceres que conformen l’anomenat Camp de Gel Patagònic Sud, la major superfície coberta per glaceres de tot l’hemisferi Sud, després de l’Antàrtida. Aquest camp de gel és una extensió immensa de fins a 370 km de nord a sud i més de 35 km. d’amplada dels quals els visitants en veiem només una part quasi insignificant.

Panoràmica del Perito Moreno

Mireia i Dani al Perito Moreno

Una glacera més gran que Buenos Aires

Tot i que són múltiples les opcions d’excursions a peu i navegacions que el parc ofereix, nosaltres hem optat per la més conservadora, alhora que satisfactòria: visitar el Perito Moreno i caminar pel circuit de passarel·les. Si amb això no en fas prou, també pots optar per agafar el vaixell i veure la glacera des de l’aigua –creiem que no fa massa diferència, la veritat–, caminar-hi pel damunt en un mini-trekking o bé fer el recorregut en vaixell al llarg dels diversos braços i canals.

Amb una extensió superior a la ciutat de Buenos Aires, el Perito fa uns 14 km. de llargada per més de 4 km. d’ample i els gels que el conformen poden arribar fins als 70 metres de profunditat. Tot i que pugui semblar gegant, no són les seves dimensions les que l’han fet famós sinó la seva ubicació estratègica, quasi enganxat a la península de Magallanes i per tant de més fàcil accessibilitat.

Des de les passarel·les, es pot fer un recorregut de prop de dues hores que permet veure les diferents cares de la glacera i els gegants trossos de gel que se’n desprenen periòdicament provocant un dels millors espectacles del parc.

Quan això ocorre, el so intimidador del gel al caure és com un brogit ferotge que se sent amplificat per tot arreu i que ve acompanyat d’un petit tsunami dins l’aigua que no es calma fins minuts després. De fet, segons la nostra experiència, el so és quasi tan o més espectacular que la glacera en sí. Nosaltres hem tingut la sort de veure desprendre’s fins a tres trossos de gel de dimensions considerables i escoltar-ne moltíssims més.

A banda de la banda sonora, una de les altres característiques més singulars de la glacera són els seus colors: el blanc immaculat correspon a les zones on no hi ha oxigen, mentre que el blau més fosc és només una visió òptica produïda per la capacitat del gel de compactar-se.

Vista completa del Perito Moreno

El Parc, del Calafate al Chaltén

Accessible des de la ciutat del Calafate per aquells que volen fer el Perito, l’Upsala o l’Spegazzini i des del Chaltén per als que opten per la glacera Viedma –la més gran d’Argentina i la segona més gran de Llatinoamèrica–, el parc té més de 700.000 hectàrees i va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO al 1981.

Segons els experts, la formació d’aquestes glaceres va originar-se fa un milió d’anys quan ocupaven des de la zona de les muntanyes fins a la costa Atlàntica. Tot i que a dia d’avui no queda quasi res del que un dia va estar totalment cobert de gel, és important preservar-ho perquè aquestes formacions són una de les poques reserves d’aigua dolça del món i ajuden a refredar el planeta quan reflecteixen la llum del sol que els arriba.

Tot i que el parc és conegut per les seves glaceres, el més curiós és la diversitat de paisatges que el conformen: únicament la meitat del mateix està cobert de gel, mentre que la resta d’espai correspon a llacs, bosc andí i estepa patagònica subandina.

Així doncs, en una extensió de quilòmetres relativament propera hi trobem un “desert” d’arbustos baixos i tons ocres, llacunes blau cels i zones gèlides entre muntanyes de bosc de lenga. Un festival de colors que es complementa a l’estiu amb infinites hores de sol.

Panoràmica Perito Moreno

Arribar al Perito Moreno i entrada

L’entrada sud al Parc Nacional Els Glaciars es troba a uns 80 km. del Calafate. El més òptim és arribar-hi amb cotxe propi però per als que, com nosaltres, no en tinguin poden fer-ho també a dit o amb un caríssim autobús –per prop d’uns 27€, anada i tornada– . Nosaltres ens volíem decantar per la primera opció però no ens ha calgut perquè els nostres veïns de parcel·la del càmping ens hi han apropat.

A més, tot i que l’entrada és d’uns 22€ per persona, nosaltres només n’hem hagut de pagar 2,5€ ja que ens havíem proveït prèviament d’uns falsos certificats d’estudiant d’una universitat argentina amb el qual el cost de l’entrada baixa dràsticament. Així doncs, malgrat que val la pena pagar-ho tot i més per veure l’espectacle del Perito, a nosaltres ens ha sortit quasi gratuït.

Calafate, res a fer

L’únic motiu per allotjar-se al Calafate és la seva proximitat a les glaceres o, pels llaminers, els seus múltiples cafès amb xocolata calenta –d’entre els quals recomanem la xocolata artesanal de Laguna Negra acompanyada d’un alfajor de Calafate–. A part d’una avinguda central plena de comerços i restaurants, la ciutat té poc més a oferir: nosaltres hem fet una caminada fins al Lago Argentino per veure les vistes i la resta del temps l’hem dedicat a descansar.

Pel que fa a l’allotjament, nosaltres hem estat dos nits al tranquil càmping AMSA i una nit més a al càmping Ovejero, amb major infraestructura i serveis però amb preus una mica més baixos si t’ubiques a la zona més allunyada.