Són prop de 120.000 els pingüins que viatgen cada any a l’illa Magdalena per reproduir-se en un entorn natural protegit que els ofereix unes òptimes condicions de llum. Aquest espectacle de la naturalesa és el principal motiu que molts viatgers troben per fer una parada a la ciutat més austral de la Patagònia xilena, Punta Arenas. Nosaltres no podíem ser menys.

Així doncs, hem complert un dels nostres somnis i hem trepitjat per primera vegada aquesta desconeguda terra d’exploradors que meravella tant pels seus paisatges com per la calidesa de la seva gent. Amb l’objectiu d’arribar-hi durant l’estiu austral, hem agafat un vol de Lima a Santiago i un altre fins a Punta Arenas.

Tot i que molts turistes aterren a l’aeroport d’aquesta ciutat en el camí a Puerto Natales i les Torres del Paine, creiem que val la pena dedicar dos dies a conèixer la localitat, menys coneguda que l’anomenada fi del món argentina però amb una agradable vida de poble i els veïns més simpàtics del continent, els pingüins.

Far i pingüins Ila Magdalena

Pingüí Illa Magdalena

Els simpàtics pingüins magallànics

Cada any, unes 58.000 parelles de pingüins recorren més de 4.000 km. entre Uruguai, Argentina i Xile per arribar a l’illa Magdalena a l’estiu i reproduir-se en una zona que proporciona 19 hores de llum al dia –es fa fosc a després de les 11 de la nit i el sol torna a sortir a quarts de 5–.

En total, aquestes aus marines habiten a l’illa entre octubre i març, període en què es pot veure una quantitat ingent de pingüins corrent amunt i avall mentre cuiden i alimenten les cries en aquesta minúscula illa on només hi ha ocells i un far. La seva aventura s’inicia cada any quan els mascles emprenen el camí els primers i preparen el terreny de l’illa per quan arribin després les femelles. Quan aquestes ho fan, les cries tardaran uns 45 dies en néixer i uns dos mesos més fins que els pares els ensenyin a nedar i pescar. Quan els petits estan llestos per enfrontar-se al món, comença de nou la migració cap a Brasil però ara sols i durant una navegació atlàntica de prop de dos mesos.

Dos companys pingüins a Illa Magdalena

Vaixell Melikna Austral Broom

Per presenciar aquest espectacle màgic, cal agafar un vaixell d’una hora i mitja de la Transbordadora Austral Broom que et deixarà a l’illa Magdalena, on tindràs una hora de rellotge –el màxim permès per la Corporació Nacional Forestal– per recórrer-la seguint un camí marcat amb una corda.

No sabem si pel fet que era el dia 1 de gener i començàvem l’any d’una forma mai imaginada o perquè aquestes criatures són senzillament adorables però el cert és que aquesta hora de recorregut ha estat un dels millors moments del nostre viatge per Sud-Amèrica. Veure com els pingüins caminen, entre maldestres i despistats, com els pares cuiden de les cries, i com tots segueixen fent vida normal com si cap turista els estigués mirant, és un espectacle impagable.

Nosaltres hem escollit l’opció de veure els pingüins magallànics perquè ens ha semblat la més fàcil i segura: a banda de que n’hi ha molta quantitat, també és possible veure’ls de ben a prop –de fet, moltes vegades se’t creuen pel camí–. Si prefereixes veure els pingüins rei, els de coll taronja, és possible fer-ho en una excursió amb vaixell fins a Porvenir que continua amb una conducció de 100 km més fins arribar al Parc del Pingüí Rei a la badia Inútil. Després de fer una mica de recerca, hem entès que aquesta colònia és molt menor, es troba en una mena de tancat de fusta i es veu des de molt més lluny. La decisió doncs ha estat clara.

I pels que no vulguin parar a Punta Arenas però tinguin temps i diners –molts diners– a Ushuaia, ambdós pingüins poden veure’s també al canal de Beagle però la mateixa excursió de navegació i caminada pot costar entre quatre i cinc vegades més.

La descoberta de l’estret de Magallanes

Al trepitjar per primer cop la zona de l’estret de Magallanes, entre la Patagònia xilena i Tierra del Fuego, ens ha sorprès descobrir com aquesta zona que ara visitem es va anar poblant amb el temps fins a convertir-se al segle XIX en un dels principals pols econòmics de la regió. Tot i que encara hi ha indústria i comerç a dia d’avui, el turisme ha passat a substituir les riques explotacions prèvies.

Quan Magallanes va “descobrir” l’estret al 1520 la zona estava poblada per diverses tribus aborígens però es va convertir de seguida en el principal canal de navegació entre els oceans Pacífic i Atlàntic gràcies a la seva estratègica ubicació. D’aquí es va desenvolupar una ramaderia intensiva i activitat comercial que van motivar a diversos colonitzadors europeus a instal·lar-se a la zona per aprofitar aquell dinamisme. Anys més tard, la construcció del canal de Panamà acabaria amb el somni de la Patagònia més prospera.

Estret de Magallanes

Punta Arenas i les picades

Actualment la capital de la XII regió de Xile, Punta Arenas, és una ciutat petita sense masses atractius turístics i que es pot descobrir fàcilment a peu durant un matí.

Com a punts indispensables, nosaltres hem visitat el mirador del Cerro de la Cruz des d’on es veu la vista panoràmica de la ciutat i les seves cases de fusta colorista amb l’estret de fons. Tampoc pot faltar un passeig pel cementiri de la ciutat ni una visita al Kiosco Roca, un senzill local de menjar ràpid a base de choripanes que, des de que fou nomenat com l’establiment amb la millor picada de Xile, rep centenars de visitants en temporada alta. Un consell, recomanem acompanyar la picada amb la seva especialitat, beguda de llet de plàtan. Deliciós!

Panoràmica de Punta Arenas