Pressupost Xile

 

Recórrer Xile de punta a punta no és una tasca fàcil: més enllà de ser el país més llarg del món amb més de 4.000 km de longitud i de la seva orografia complexa, és un dels països més cars de Sud-Amèrica.

Aquest estigma fa que molts motxileros el descartin de la seva ruta pel continent o bé redueixin el seu pas per Xile a la zona del desert d’Atacama, Santiago i Valparaíso. Tot i això, creiem que és possible viatjar per Xile de forma còmode amb un pressupost que no superi els 40€. Nosaltres ho hem fet per bastant menys.

persona/dia

Despeses Xile

Després de Colòmbia, Xile és el país on ens hem quedat més dies, un total de 50. Ja sigui perquè és immens, perquè els seus paisatges ens han captivat o perquè els xilens ens han enamorat, hem fet més cas al cor que al cap i la butxaca. Durant la nostra llarga estada, la despesa total ha estat de 2.971€, és a dir, 59€ al dia entre els dos o 30€ al dia per persona. És important destacar que aquesta despesa l’hem tingut en els mesos de temporada alta així que ens ha salvat anar amb tenda i fer dit.

Tot i que Patagònia té la fama de ser cara, el cert és que nosaltres ens hi hem gastat 10€ menys de pressupost diari que a Xile en el seu conjunt. El centre del país és accessible en temporada alta i baixa però el nord és sempre car a causa del seu aïllament –arribar-hi implica 22 hores d’autobús o un vol– i dels tours que has d’agafar per conèixer els seus highlights.

No obstant, abans de començar el viatge nosaltres havíem estimat una despesa mensual de 30€/persona/dia en tots els països i, de moment, Xile és l’únic on hem assolit aquesta quantitat.

persona/dia

%

Allotjament

%

Menjar

%

Transport

%

Turisme

%

Altres

Descarrega’t el pdf de les nostres Despeses-Xile

Allotjament

L’allotjament a Xile és car però ofereix quasi sempre garanties de qualitat: si l’esmorzar està inclòs és bo de veritat, l’aigua de la dutxa surt calenta i no cal preocupar-se per la neteja. En resum, la qualitat dels allotjaments és similar als estàndards europeus.

Tal i com ja havíem fet a Patagònia, a la resta de Xile hem continuat dormint en càmpings però ens hem permès incorporar l’habitació privada als nostres allotjaments per una qüestió de salut de parella. A més, esgotats amb la vida de motxilero super low-cost, a Santiago ens hem donat el gust de llogar un apartament sencer en ple centre, amb piscina i vistes. De tota manera, el preu de l’apartament ens ha costat el mateix que acampar en algun dels altres punts del país en temporada alta (vegi’s Pucón).

En total, han sigut 21 nits de càmping, dos nits al bus, una a l’aeroport i cinc de couchsurfing. Les 21 nits restants les hem passat en habitació compartida –sud del país– o privada -centre–. Així doncs, ens hem gastat 907€ en total que significa 22€ al dia els dos o 11€ diaris per persona (d’aquí hem descomptat les nou nits en què no hem pagat allotjament per tal que la mitjana sigui més representativa).

nit/persona

Menjar

A Xile, menjar en restaurants és prohibitiu si no vols que el pressupost se’t dispari. A diferència d’altres països llatinoamericans que hem visitat, és difícil –per no dir impossible– trobar menús del dia ajustats a la butxaca. Així doncs, l’única alternativa és fer la compra al supermercat i cuinar als hostals o, en el nostre cas, al nostre estimat fogonet.

Quan estàvem de trekking o de càmping, hem basat la nostra dieta en arròs i pasta amb tonyina o d’altres coses fàcils de fer amb el fogonet mentre que si dormíem en hostals hem pogut fer àpats bastant més elaborats.

A banda de provar peix fresc a Chiloé, alguna que altra pizza esporàdica o les famoses machas a la parmesana a Santiago, els nostres àpats de carrer s’han reduït a menjar empanades –sense punt de comparació amb les argentines–. D’aquesta manera, nosaltres hem gastat 13€ al dia, és a dir, 6,4€ diaris cadascun.

persona/dia

Transport

Fins al moment, Xile ha sigut l’únic país on hem agafat avions. En concret, han estat dos els vols que ens han ajudat a sobrevolar l’immens territori del país: el primer de Santiago fins a Punta Arenas i el segon des de Santiago fins a Calama, al desert d’Atacama. Les companyies aèries de baix cost (Sky Airline i JetSmart) ens han facilitat bastant la vida ja que el preu de volar era aproximadament el mateix que fer el trajecte per carretera.

Per la resta, hem combinat els trajectes a dit amb els trajectes en autobús i hem recorregut prop de 9.500 km en total. D’aquesta, hem fet 1.300 km. a dit totalment gratis però aquests no els hem comptabilitzat per extreure el total de despesa en transport.

Finalment, tot i les llargues distancies, només ens hem gastat 15€ al dia en transport. Si ho mirem per km., això es tradueix en uns 4,5€ per cada 100 km. Es tracta d’una xifra molt baixa si tenim en compte que a Colòmbia, un país amb un nivell de vida més baix i autobusos de menor qualitat, ens n’hem gastat més, 5,5€.

cada 100km

Turisme

Amb aquesta partida ens referim a les despeses vinculades a tours, accessos a parcs i monuments o d’altres activitats turístiques que no són pròpies del dia a dia. A Xile, la despesa en turisme representa només un 13% del total i es redueix a les entrades de certs parcs nacionals de Patagònia (Torres del Paine i els pingüins de l’illa Magdalena) i als tours del desert d’Atacama (guèisers del Tatio, Valle de la luna i observació astronòmica). Aquests darrers són cars perquè o bé són molt específics (el cas de l’astrònom) o demanen un desplaçament en 4x4 enmig del desert (Tatio i llacunes).

Mentre creiem que la despesa en els parcs de Patagònia és indispensables, la d’Atacama podria ser prescindible o reduïda.

Altres

Com Xile és ja car de per si, hem intentat reduir al màxim els petits luxes i ens hem acabat gastant uns 2,8€ al dia per persona. Aquí s’inclouen compres essencials com el gas per al nostre fogonet i les impepinables comissions bancàries (més barates que a Argentina però igualment elevades).

Ara bé, en la nostra estada xilena hem incorporat també un nou vici saludable, el vi, ja que estàvem al país ideal per fer-ho: no només és bo sinó que els preus són molt barats comparats amb el nivell de vida i nosaltres portàvem més de tres mesos sense tastar-lo. Al supermercat, una ampolla de vi decent, pot arribar a costar entre 3 i 5€. Per la resta, hem begut menys cervesa i menys cafès però tampoc els hem abandonat del tot.

persona/dia