Si estàs pensant en visitar Pucón, la nostra recomanació és clara: NO hi vagis al febrer. Al llarg d’aquest mes, l’oficial de vacances per als xilens –i homònim del nostre agost–, Pucón es transforma en una mena de Platja d’Aro amb paisatges de muntanya on no hi cap una agulla a la “platja”, els restaurants estan plens de gent i els preus augmenten exponencialment.

I és que la seva ubicació privilegiada l’ha convertit en un dels principals centres de turisme d’aventura del país i això es fa notar si, com nosaltres, hi arribes en mala època. Malgrat tot, no volem dir que Pucón no tingui encant sinó que el poble que fou abans l’epicentre de vacances dels rics –els principals polítics del país tenen aquí les seves cases d’estiueig–, ha vist temps millors. Actualment, les famílies, el turisme de Santiago en busca d’aire més fresc i els joves amb motxilla copen el poble.

Una situació comprensible si tenim en compte el seu enclavament privilegiat a la faldilla del volcà Villarica i davant del llac del mateix nom, així com la proximitat d’escenaris de gran valor natural com són la zona del Caburga o el Parc Nacional Huerquehue.

Després d’haver vist un paisatge similar a Puerto Varas amb el seu volcà Osorno, Pucón ha significat una mica més del mateix però amb menys glamur i més gent. Tot i això, allotjar-nos en un càmping bastant cèntric, ben equipat i amb una parcel·la ben cuqui al costat del riu, ens ha anat bé per descansar uns dies.

Volcà Villarica, des de Pucón

Mireia i Daniel al camping de Pucón

Cascada Ojos del Caburga

Huerquehue frustrat vs. Caburga prescindible

Amb l’objectiu de sortir de les aglomeracions de Pucón, el nostre objectiu era visitar el Parc Nacional Huerquehue durant un o dos dies per gaudir de les seves araucàries centenàries, els seus llacs i les vistes del Villarica des del Cerro de San Sebastián.

Malauradament, com el temps no ens ha acompanyat hem decidit fer una excursió descafeïnada i menys arriscada a la zona del llac Caburga i les cascades del costat. Si estàs pensant en fer-ho, pots estalviar-t’ho perquè ni un ni l’altre tenen cap gràcia –al menys, si vens de veure les meravelles naturals de la Patagònia–.

Mentre el llac Caburga té una platja negra i una blanca bastant prostituïdes, els arxiconeguts Ojos del Caburga són només dues mini cascades procedents del llac que cauen en paral·lel. La guinda del pastís és que, com totes les atraccions turístiques a Xile, aquestes es troben en propietat privada i la família fa pagar entre 2 i 3€ per visitar-les.

Amb aquesta experiència a les esquenes i un pronòstic del temps que no pintava massa favorable, hem decidit fer via cap al Parc Nacional Conguillio, bastant més gran, també amb volcans i araucàries i més rutes de trekking.

LLac Caburga, prop de Pucón

Ojos del Caburga, cascada de Pucón