Tal i com ja ens ha passat a Chiloé, a Puerto Varas ens hem trobat una ciutat preciosa però plena de visitants nacionals gaudint del seu període estival. El motiu: aquets municipi format per colons alemanys al segle XIX s’ha convertit des de fa un temps en “el nou Pucón”, una zona de gran bellesa natural i arquitectònica que suma, a més, qualitat de vida i immillorables infraestructures turístiques.

Per evitar les masses i aprofitant que el nostre objectiu era visitar alguns dels volcans de les afores, ens hem allotjat en un càmping tranquil a Ensenada, davant el llac Llanquihue, a pocs quilòmetres de les zones d’interès natural. A part de ser el segon més gran de Xile –té prop de 900 km2–, la riba d’aquest llac ofereix les millors vistes del volcà Osorno quan el dia és clar.

Volcà Osorno al capvespre

 

Parc Nacional Vicente Pérez Rosales

Ensenada és la porta d’entrada al Parc Nacional Vicente Pérez Rosales, el més antic del país, i on s’ubiquen tant els volcans més coneguts com també múltiples llacunes, salts d’aigua i camins.

Malgrat que la idea era tan poc pretensiosa com estar al càmping i banyar-nos amb les vistes dels volcans de fons, en els tres dies que hem passat a la zona hem vist poc el sol i ens hem hagut de conformar amb els volcans Osorno, Calbuco–que va entrar en erupció al 2015– i Puntiagudo envoltats d’una boira de núvols al voltant del cràter.

D’altra banda, el temps no ha estat un impediment per visitar d’altres atractius del parc com el famós llac de Todos los Santos, d’origen glaciar i per tant d’un blau turquesa que també li ha valgut el sobrenom popular de llac Maragda. Com aquest estava ple d’embarcacions turístiques, hem decidit fer un trekking fins al mirador del volcà Osorno travessant un bosc d’alerces.

D’altres atractius de la zona són els salts de Petrohué, als quals no hem entrat –ja són masses mesos de ruta per Sud-Amèrica com per pagar 6€ per veure unes altres cascades–, i la llacuna verda.

Llac Todos los Santos, Parc Nacional Vicente Pérez Rosales

Volcans Osorno i Calbuco a Xile

Mireia davant volcà Osorno

Puerto Varas, herència alemana

Ciutat turística per excel·lència, Puerto Varas ha eclipsat a la veïna i més atrafegada ciutat de Puerto Montt en l’acollida de visitants, sobretot durant els mesos de gener i febrer. Tot i que només ens hi hem quedat un dia, conèixer-la ens ha causat sentiments confrontats: no sabíem si estàvem en un poble del Tirol envoltat de muntanyes o en una moderna ciutat del primer món plena de restaurants de moda.

De fet, la ciutat va néixer com a villa al 1897 després dels esforços del govern xilè per poblar els territoris del sud del país. En concret, van arribar a la zona del llac Llanquihue diverses famílies alemanyes a les quals el municipi deu avui els seus principals atractius: la majestuosa arquitectura en fusta i els deliciosos dolços o kuchen.

Una ruta patrimonial permet descobrir alguns dels principals edificis en fusta declarats Monuments Històrics i, en conseqüència, protegits patrimonialment. Es tracta de 10 edificacions d’entre les quals nosaltres hem visitat només l’església del Sagrat Cor de Jesús, una imponent construcció de parets blanques i teulats vermells que recorda a un conte de fades. Bastant més impressionant des de fora que des de dins, aquesta s’ubica en un turó però no té vistes de la ciutat ni del llac a causa del poc glamurós centre comercial del davant.

A banda d’això, no ens hem volgut perdre tampoc les vistes des de la costanera ni el Jardí de les Arts o Parc Kuntsgarten, un jardí amb exposicions de diversos artistes emergents. El colofó final de la nostra estada a Puerto Varas ha estat trobar-nos de casualitat amb una jove parella xilena que havíem conegut a l’aeroport i que ens ha convidat a casa seva –amb vistes del llac– a prendre unes cerveses. Una forma fantàstica de tancar el nostre pas pel municipi!

Església de Puerto Varas a Xile

Panoràmica de Puerto Varas