A diferencia de Sao Paulo, capital administrativa i gran urbs sense encant, Río de Janeiro és la ciutat turística per antonomàsia de Brasil. No només perquè acull una de les set meravelles del món modern sinó, al nostre parer, perquè té una orografia única a Llatinoamèrica.

Amb un equilibri mal gestionat entre naturalesa en estat pur i intervencions de l’home i una barreja estranya entre festa 24 hores i negocis, Río atrapa als carioques i als turistes per igual. Els gratacels lluiten per fer-se lloc entre les múltiples muntanyes de pedra mentre les faveles sorgeixen com bolets i les llargues platges de sorra blanca són centre de lleure constant. Al costat d’això, l’ombra de la inseguretat espanta als més cautelosos però també als que, com nosaltres, mai abans s’havien preocupat d’aquest factor.

Allotjats en un petit turó on s’ubica el barri més artístic, nosaltres hi hem passat quatre dies durant els quals hem pogut conèixer la història tant de la ciutat com del país sencer. No ens hem cansat de veure les seves vistes imponents des d’incomptables angles i, de fet, aquestes han estat el que més ens ha agradat de la “ciutat meravellosa”.

Vistes de Rio de Janeiro. Brasil

Río de Janeiro, capital dels “morros”

Localitzada al marge oest de de les plàcides aigües de la badia de Guanabara, Río deu el seu nom als primers exploradors portuguesos que, en la seva primera incursió, van confondre la badia per un riu. Així doncs, com hi arribaren al mes de gener, no s’hi van trencar les banyes i van anomenar la ciutat el riu descobert al gener.

Després de les troballes de fusta, sucre, or i diamants a l’interior, aquesta ciutat costanera es va anar modelant com a port principal així que Portugal es va veure “obligat” a suavitzar les faccions de la orografia carioca per facilitar l’entrada i sortida dels vaixells de mercaderies: es van enderrocar fins a tres turons o “morros”, es va col·locar aquesta pedra sobrant al mar i això constitueix avui el 30% de les terres sobre les quals està constituïda la ciutat.

Encara en el període colonial, Río va ser tan important per a Portugal que els reis hi traslladaren la capital de la corona per gairebé 20 anys i l’engalanaren en funció de les seves necessitats. Després de la independència, la ciutat va mantenir el poder i la capitalitat fins que al 1960 es va decidir traslladar a Brasília. En paral·lel i de forma similar al que passava a Sao Paulo, Río creixia sense ordre amb la immigració i el procés de favelització es tornava crònic. Tot i que aquest és visible en punts concrets de tota la ciutat –molt menys del que ens imaginàvem, la veritat–, és molt més evident als suburbis de la zona nord.

Pendents sempre del temps i desitjant que la imprevisible boira de la ciutat no ens espatllés els plans, hem optat per veure i viure cinc zones imprescindibles de Río de Janeiro.

Morros i faveles a Rio de Janeiro

Centre històric

Com passa a la resta de ciutats llatinoamericanes, el centre devia tenir encant en algun moment del seu passat però ara és un caos de tràfic i oficines entre els quals s’hi amaguen esglésies i monuments que un dia van ser importants i ara segueixen en peu més aviat deslluïts. Parlem de l’esplanada on hi ha el Palau Imperial, antiga casa dels reis de Portugal; de la Catedral i església dels nobles i del més tardà triangle cultural amb el Teatre Municipal i d’altres edificis fets “a lo parisino”.

Menció a part es mereix la nova zona del port, Puerto Maravilla, revitalitzada amb els Jocs Olímpics de 2016 per atraure turisme a aquesta zona anteriorment deprimida. Com a dada útil, nosaltres ho hem recorregut tot amb Río By Foot, els de la samarreta verda, després d’intentar-ho sense encert amb la mediocritat dels de la samarreta groga.

Vistes del centre historic de Rio

Barri de Santa Teresa

L’art més bohemi de la ciutat es troba en l’actualitat al barri de Santa Teresa: una zona d’antics palaus residencials coberts d’heures i vegetació que avui acullen hostals i bars bonics. Per accedir-hi, cal pujar infinites escales –o la seva variant guiri, el tramvia– però les vistes al centre històric paguen la pena. Les millors, des de la nostra habitació o des del centre cultural Parque das ruinas, un parc on mai falla la música en directe.

El més conegut del barri –i de la ciutat– és l’escala de Selarón, obra d’un artista xilè que va decidir revestir les escales de davant de casa seva amb mosaics que tinguessin els colors de la bandera de Brasil. Un cop semblava acabada, l’obra es va continuar expandint amb mosaics de tot el món fins a la mort de l’artista.

Quan cau la nit, l’alternativa a la perillositat dels carrerons de Santa Teresa i la seva escala és Lapa i la seva animada vida nocturna. Nosaltres hi hem anat de dia a veure l’aqüeducte dels arcs i l’ambient de homeless ens ha tirat bastant enrere…

Escala Selarón a Rio de Janeiro

Cristo Redentor

Enmig del Parc Nacional Tijuca i sobre la muntanya del Corcovado, la setena meravella del món modern és sense dubte el highlight més decebedor de la ciutat: el Cristo Redentor, una estàtua de Jesús de Natzaret en pedra de 30 metres d’alçada que, es diu, protegeix, als ciutadans.

És el típic lloc amb un preu d’entrada massa car i masses turistes intentant fer-se la foto però on has d’anar ja que has arribat fins a Río. Com hi ha milions de blogs que expliquen com anar-hi, passem d’explicar-te les fins a 4 opcions que tens per arribar-hi. Ara bé, ja apuntem que sí, pots pujar a peu i estalviar-te molta pasta. I de tota aquesta màquina de fer diners ens quedem amb una cosa: les espectaculars vistes dels morros i la badia.

Cristo redentor a Rio de Janeiro

Vistes de Rio des del Cristo

Pão de Açúcar

De mirador en mirador: l’atracció més singular i captivadora de la ciutat és aquesta muntanya granítica i puntiaguda de 400 metres d’alçada des de la qual es tenen LES MILLORS vistes de Río de Janeiro. El més típic és anar-hi a la tarda per veure com el sol s’amaga darrere del Cristo mentre la ciutat es va il·luminant mica en mica.

Per arribar-hi, cal agafar el bondinho, un telefèric en dos trams que puja primer a la muntanya més baixa –on també es pot pujar caminant– i al pic més alt després. Amb els nostres certificats falsos d’estudiants argentins, hem aconseguit una reducció del 50% del preu del bitllet i hem pagat només 40 reals per fer-ho tot amb telefèric 😉

Una confessió: Río no ens semblava res especial fins que hem pujat al “pa de sucre”.

Posta de sol al Pao de Azucar

Teleferic o bondinho al Pao de Azucar

Copacabana i Ipanema

No són ni de lluny les platges més boniques de Brasil però sí les més icòniques. Ipanema podria considerar-se la versió pija de Copacabana a nivell d’allotjament però l’ambient a la platja és si fa no fa el mateix: el paradís dels venedors ambulants, els tangues i els cossos esculturals jugant a vòlei o a futbol.

Enumerem ara una llista dels objectes que ens han intentat vendre durant les poc més de dues hores que hem estat asseguts a les dues platges: gambes, esfighas, bikinis, protector solar, caipirinhes, galetes, mate, barrets, pareos, blat de moro, cervesa, acaí, formatge a la brasa, sandvitxos naturals, ulleres de sol, altaveus, gelats, sucs, empanades argentines, cigarrets, pilotes de platja, arracades/polseres/collarets, vestits, tatuatges de henna, pistoles d’aigua, caramels, patates, trenes, globus, galledes de platja, piscines de plàstic, recarregues de mòbil, raquetes de platja, frankfurts, pintxos, mantes, hamaques, bosses de mà, oli de coco per bronzejar-se. En total, 41 coses que haguéssim pogut comprar 😉

Mireia a la platja de Copacabana