Conegut com l’alternativa més plausible a l’exclusiu Camí Inca, el Salkantay s’ha posat de moda com la forma més “èpica” d’arribar al Machu Picchu. No et deixis enganyar per la publicitat, el Salkantay ni és èpic ni és alternatiu. Es tracta d’un nou corredor turístic de camí fàcil i accessible i amenitzat amb increïbles paisatges que van des de l’alta muntanya fins a la selva tropical passant per bosc humit. Recomanable però sempre en un segon lloc després de la Cordillera Blanca a Huaraz.

Freakes dels trekkings com som, hem agafat el nostre equipament de càmping i menjar per cinc dies i hem recorregut a peu els prop de 100 km. que conformen el Salkantay original. En total, han estat 4 dies + 1 (Machu Picchu) de trekking al llarg dels quals ens ha acompanyat la neu, la pluja, el sol i els mosquits. Tota una aventura que hem pogut gaudir de forma més autèntica i al nostre aire al fer-la sense tour.

No obstant, si decideixes fer-la amb tour, els preus més assequibles ronden els 150USD però cal que vagis amb compte amb l’equipament que inclouen i el tipus de circuit que fan. Segons la nostra experiència, la majoria ofereixen un recorregut descafeïnat ja que agafen diversos mini-busos al llarg del camí i s’obliden d’etapes com la de LLaqtapata, la nostra preferida tant per les vistes de perspectiva única de Machu Pichu i Wayna Pichu com per ser la única que recorre una part del veritable camí inca.

Challacancha – Humantay – Soraypampa – Chaullay – Llaqtapata – Hidroeléctrica – Aguas Calientes – Machu Picchu. Aquesta ha estat la nostra ruta i experiència com a caminants freelance:

Vistes des del trek del Salkantay

Dia 1 Salkantay: Challacancha – Humantay – Soraypampa

Amb l’objectiu de començar a caminar d’hora, hem agafat una combi –transport públic– des de Cusco fins a Mollepata a les 5am, on hem empalmat amb un colectivo –taxi compartit– que ens ha apropat fins a Challacancha. Un cop allà, un recorregut de dues hores per antics canals inques arriba fins al primer campament, Soraypampa, des d’on es pot pujar a la llacuna de Humantay.

L’ascens d’una hora fins als 4.200 m. d’altitud et sorprèn amb un glaciar i un llac de tonalitats verdosa i turquesa cristal·lines al darrere dels quals s’alça la muntanya Humantay, de 5.473 m.

Daniel a la llacuna Humantay

Panoramica de Soraypampa

Dia 2 Salkantay: Soraypampa – Chaullay

El segon dia és sense cap mena de dubte el més exigent a causa de tres factors adversos: el desnivell, el mal d’altura que et pot sobrevenir als 4.700 m. –afortunadament ens n’hem deslliurat– i les llargues hores de caminada, aproximadament unes set en el nostre cas.

De la mateixa manera, el pas del Salkantay és el que ofereix uns paisatges més espectaculars –fins i tot poden recordar una mica a Patagonia– ja que té darrera aquesta imponent muntanya de 6.200 m. Malauradament, només hem aconseguit veure-la destapada el dia anterior des de Soraypampa perquè el temps no ens ha acompanyat durant aquesta segona jornada: neu en ple ascens i pluja durant tot el dia ens han obligat a caminar per camins plens de fang i amb gèlides temperatures.

Malgrat tot, les verdes valls que hem pogut divisar entre núvols, prometen un espectacle paisatgístic de nivell, si el dia és clar. Un cop arribats a Chaullay, hem dormit en una mena de graner pel preu habitual de tots els càmpings, 10 soles, però amb menys privacitat que en l’anterior campament ja que els tours han poblat ràpidament la zona.

Daniel al trekking del Salkantay

Camping de Chaullay durant el trekking

Dia 3 Salkantay: Chaullay – La Playa – Llaqtapata

En la tercera jornada, els glaciars i l’alta muntanya desapareixen per deixar pas a valls de menor alçada que es converteixen en selva a mesura que avança el dia. Les primeres 4 hores de camí, en baixada, no tenen massa gràcia ja que transcorren per una ampla pista forestal en paral·lel al riu però el trek va guanyant interès a mesura que es deixa enrere el poble de La Playa i s’arriba a Llucmabamba.

En aquest punt s’inicia l’accés pel camí inca fins a les ruïnes de Llaqtapata, una pronunciada pujada fins a 2.700 m. –sobretot si portes ja cinc hores caminant– de més de dues hores que culmina amb premi, les vistes del Machu Pichu des d’un angle de visió inèdit. Es tracta d’un camí menys popular però per a nosaltres imprescindible. I és que dormir per 10 soles amb aquesta panoràmica i al costat de les ruïnes inques, fa la diferència.

Com a detall curiós pels intrèpids, des del cim de Llaqtapata hi ha un camí que condueix directament al Machu Pichu en un dia sense passar pels accessos establerts i, per tant, sense pagar entrada.

Vista Machu Pichu des de LLaqtapata

Dia 4 Salkantay: Llaqtapata – Hidroelèctrica – Aguas Calientes

Darrer dia de caminada abans d’arribar a Aguas Calientes o, en l’argot popular, el Poble del Machu Pichu. Conscients que teníem només cinc hores de camí, ens hem pres amb calma tant l’entretinguda baixada de Llaqtapata –el fang patina molt i les caigudes són freqüents – com el camí que separa l’hidroelèctrica d’Aguas Calientes.

Aquest no és especialment bonic si tens en compte que transcorre per terreny de pedres i al costat de la via del tren però és la única alternativa vàlida si no vols pagar el preu de luxe del ferrocarril.

A la nostra arribada, hem comprat l’entrada al Machu Pichu –152 soles per a estrangers– per al dia següent i ens hem disposat a buscar l’hostal més barat del poble amb la companyia d’una parella francesa que hem conegut pel camí. No sabem si ho hem aconseguit o no però dormir per 20 soles/persona amb dutxa d’aigua calenta als peus del Machu Pichu no està gens malament. I per arrodonir la jornada després del trekking, un bon menú al mercat!

Paisatge de selva al Salkantay trek

 

Dia 5 Salkantay: Aguas Calientes – Machu Picchu – Aguas Calientes – Hidroelèctrica

No sabem si per el cansament acumulat, per l’emoció d’arribar finalment al Machu Picchu o per les ganes que hi hem posat però la veritat és que el darrer dia ha sigut un dels més durs.

Després de llevar-nos a les 4am per estar a les 5am al pont que permet l’accés i realitzar la pujada a peu en menys de 40 minuts, ens n’hem adonat que no val la pena anar-hi tant d’hora i entrar els primers ja que l’espessa boira no permet veure res abans de les 9am. Així doncs, hem agafat un guia per fer un recorregut de dues hores per les ruïnes –gairebé a les palpentes– fins que el cel s’ha obert i ens ha permès veure la joia de la corona inca, el Machu Picchu.

Amb el cel ja sense núvols hem fet les fotos de rigor –creieu-nos, hi ha tanta gent que tampoc tens ganes d’allargar l’estada al complex– i cap a les 11am hem començat a baixar per desfer el camí, agafar les motxilles de l’hostal, caminar de nou fins a l’hidroelèctrica i agafar l’últim mini-bus del dia, el de les 3pm. D’allà ens esperava un gens amè camí de pedres que ens ha conduit fins a Cusco durant sis hores de trajecte.

Esgotats, feliços, orgullosos pels km. recorreguts, contents pels amics fets i amb el check a una altra de les meravelles del món hem posat punt i final al nostre particular trekking del Salkantay.

Trek d'hidroelectrica a Aguas calientes