Amb menys de la meitat de Perú explorat, ja tenim lloc preferit al país, la zona de la Serralada Blanca. Amb la ciutat de Huaraz com a campament base, aquesta no és només una de les més impressionants sinó un imperdible per als amants de l’alta muntanya, els trekkings i la naturalesa.

Els prop de 200 km. de llargada d’aquesta cadena muntanyosa formada fa 2.500 anys ofereixen paisatges inigualables d’entre els que es troben més de 800 llacunes, 500 pics nevats majors de 5.000 metres d’altitud –entre ells el més alt del país, el Huascarán a 6.700 metres– i fins a 700 glaciars. Tot i que els seus cims nevats poden fer pensar que d’aquí ve el nom de serralada blanca, aquest és degut en realitat a la seva formació rocosa, el granit blanc.

Procedents del desert costaner de la zona de Trujillo, no és estrany que aquesta regió dels Andes peruans ens hagi sorprès i enamorat tant. Per aquest motiu, i malgrat que la temporada de pluges no ens ha permès fer totes les excursions que haguéssim volgut, hem decidit quedar-nos-hi cinc dies. I és que la millor època per visitar la zona és d’abril a octubre mentre que, de novembre a març, els xàfecs diaris fan impracticables molts dels cims i rutes.

La ciutat de Huaraz i tots els pobles de la zona se situen en l’anomenat callejón de Huaylas, la vall interandina paral·lela a la qual transcorren serralada blanca com la negra.

Vista llacuna 69 Huascaran

Aquests són alguns dels millors trekkings per fer pels voltants de Huaraz en època de pluges:

Llacuna 69

Ubicada dins el Parc Nacional Huascarán i propera a la població de Yungay, el tret més característic d’aquesta llacuna és el seu color tan turquesa que fa mal d’ulls i les seves roques blanquinoses. Quan el dia és clar i el sol brilla, el blau s’accentua i contrasta encara més amb els colors de les pendents roques circumdants.

Malauradament per als amants de la muntanya, el trekking que arriba a la llacuna 69 s’ha fet tan famós que a dia d’avui sembla la rambla. Peruans i estrangers vestits de forma poc apropiada recorren els 14 km. de recorregut per fer-se amb la foto famosa. Tot i que el temps estimat per fer-lo és de cinc hores, nosaltres el vam poder fer amb tres, dues de pujada i una de baixada. Amb un camí ample, amable i ben indicat, el principal repte aquí no són les pujades sinó l’alçada ja que la llacuna s’ubica a 4.600 metres d’altitud. La única recepta vàlida per aquest mal és l’aclimatació prèvia, beure molta aigua mentre camines i el mate de coca si et mareges.

Panoràmica llacuna 69 Perú

Daniel davant la llacuna 69

Nosaltres l’hem fet amb una excursió perquè era la forma més fàcil i econòmica d’arribar-hi. Així doncs, hem sortit a les 5 del matí de Huaraz i hem començat a caminar a Cebollapampa a les 9, després de les parades obligades per esmorzar, pagar l’entrada i veure una altra de les preciositats de la zona, la llacuna Llanganuco. Tot i que hem estat dels primers en acabar la caminada, hem hagut d’esperar després a la resta del grup, de ritme bastant més lent que el nostre. L’excursió ens ha costat 35 sols als quals cal sumar l’entrada d’un dia al parc, 10 sols.

LLacuna LLanganuco Huascaran

La llacuna 69 no defrauda: ens n’havien parlat molt bé i teníem moltes ganes de veure-la amb els nostres propis ulls però el cert és que, malgrat haver vist fotos abans, no ens imaginàvem que una llacuna podia arribar a ser tan bonica i impressionant.

Recorreegut del trekking a la llacuna 69

Llacunes Churup i Churupita

Amb menys fama que la 69 i sense excursió organitzada que hi arribi, aquest trekking de prop de cinc hores de durada no té res a envejar a l’anterior.

Es tracta de pujar primer fins als prop de 4.500 metres d’altitud de la llacuna Churup per continuar després per un camí bastant confús fins a la germana Churupita a 4.600 metres. Mentre la primera té uns colors entre verd i blau turquesa ben cristal·lins a les ribes però és més negra al centre, la segona té unes pedres al centre i és totalment blau cel a causa de la poca profunditat.

A l’inici, el camí té una pendent bastant pronunciada i, a mesura que t’apropes a la llacuna, aquest es torna cada cop més rocós i és fins i tot necessari escalar en alguns trams. Segons la nostra experiència, és recomanable agafar el camí alternatiu de baixada ja que així t’evites haver de passar per les roques, sempre humides i perilloses.

Per arribar a la llacuna Churup, cal agafar una furgoneta que va directe fins a Pitec, des d’on es pot començar la caminada. Donat que en època de pluges hi ha una menor afluència de viatgers, recomanem agafar-la a les 7 del matí per assegurar-te que aquesta s’empleni i et porti fins a Pitec ja que si no hi ha suficient gent les furgonetes paren al poble de LLupa, des d’on cal caminar una hora i mitja més.

Vistes llacuna Chrurup

Dani i Mireia als peus de la llacuna Churup

Llacuna Wilcacocha

Tot i que la vènen com el lloc ideal per aclimatar-se a l’alçada, la veritat és que la llacuna Wilcacocha és poca cosa més que una bassa amb ànecs. Malgrat la seva manca d’encant, el veritable atractiu són les vistes de la Serralada Blanca que es veuen, si el dia està clar, després de l’ascensió a la llacuna a 3.745 metres d’alçada. Per arribar-hi, només cal agafar una furgoneta de la línia E davant del mercat central i recórrer els prop de 20 minuts que hi ha fins al pont de Santa Cruz. Seguint les marques blaves, allà mateix es pot començar la caminada d’aproximadament una hora i mitja fins al cim.

Llacuna Wilcacoha, Huaraz

Vistes serralada blanca

Altres possibilitats de trekkings a la Serralada Blanca

La regió d’Ancash, on s’ubiquen la serralada blanca i negra, ofereix al visitant infinites possibilitats de realitzar trekkings, ja sigui pel teu compte o amb excursions. Possiblement el més famós és el Santa Cruz, també dins el parc Huascarán i que es pot fer en quatre dies i sense una preparació física excel·lent. Tot i que ens n’hem informat, al final hem preferit desestimar-ho ja que moltes de les agències el desaconsellen durant la temporada de pluges.

Dues altres opcions de la zona són el glaciar de Pastoruri, que retrocedeix una mitjana de 25 metres anuals i les ruïnes de Chavín.

Huaraz, campament base

Amb les seves múltiples agències de muntanya, hostals econòmics i botigues d’equipament esportiu, Huaraz és el centre neuràlgic ideal per explorar la regió. Situada a 3.000 metres d’altitud, la ciutat en sí no té cap mena d’atractiu ja que al 1970 va ser totalment destruïda per un terratrèmol i es va aixecar de nou sense cap mena de gràcia ni planificació urbanística.

Diuen que un dels pocs carrers que va quedar dempeus és el de Jiron José Olaya, on encara es pot veure el carrer empedrat i les cases d’estil colonial de color blanc amb balconades verdes.

Aquí ens hem allotjat a un dels hostals més econòmics i concorreguts pels viatgers, Campo Base, un agradable alhora que bàsic allotjament on una habitació privada per dues persones i esmorzar no supera els 12€ al dia. Els propietaris regenten també l’agència d’excursions del costat així que, a banda d’oferir descomptes als hostes, donen també bons consells per planificar qualsevol excursió per compte propi.

D’aquesta manera, anem obrint boca per als espectaculars paisatges muntanyencs que ens esperen d’aquí unes setmanes a Patagònia!

Panoràmica de la ciutat de Huaraz