Les votacions de més de 5 milions de persones promogudes per TripAdvisor Media Group li han valgut al Parc Nacional de les Torres del Paine el títol no oficial de vuitena meravella del món després d’una competició amb 330 altres destinacions. Així doncs, aquest parc de més de 200.000 hectàrees ubicat a la regió de Magallanes i l’Antàrtida xilena ha incrementat la seva capacitat turística fins a uns nivells cada cop menys sostenibles.

A dia d’avui, el Paine s’ha convertit en una mena de parc temàtic –Walt Disney, com ens ha explicat el nostre couch a Puerto Natales –on convergeixen tant els amants de la muntanya com els turistes d’elit, atrets pels singulars paisatges patagònics. Com tots ells, nosaltres no ens hem volgut perdre aquest espectacle de la naturalesa del qual hem acabat més aviat desenganyats.

I és que malgrat que el parc és increïble, les gestions per poder dormir als seus càmpings i l’abús de preus a què sotmeten als turistes, fan caure el mite. És cert que les torres imposen i els camins naturals són preciosos però no hem de perdre de vista que es tracta només d’una muntanya. I la muntanya és patrimoni de tots. Excepte al Paine; aquí la muntanya és negoci.

De fet, aquest parc creat al 1959 és l’únic de propietat privada en tot el país: dues empreses, Fantástico Sur i Vértice, gestionen l’allotjament mentre que múltiples companyies d’autobús s’encarreguen del transport. En aquest entramat d’actors que lluiten per obtenir la seva part del pastís turístic, l’Estat hi és present a través de la Corporació Nacional Forestal (CONAF), un ens autònom que vetlla per protegir la vegetació i evitar incendis.

Mirador Torres del Paine

La nostra experiència amb el circuit W

Com la majoria de turistes que pretenen visitar el Paine, la nostra voluntat era la de fer el circuit W, una ruta de prop de 60 km. a recórrer entre 3 i 4 dies que transcorre pels principals punts del parc: el mirador de les torres, la vall del Francès i el glaciar Grey.

Malauradament, després de moltes gestions online per intentar trobar forat –un simple espai de terra on posar la nostra tenda– en algun càmping hem desestimat l’opció ja que la gent acostuma a fer les reserves fins a 6 mesos abans i els càmpings s’omplen massa ràpid. Tot i que anys enrere tothom podia entrar i pernoctar gratuïtament al parc, ara només és possible fer-ho amb reserva prèvia. Si et passa el mateix que a nosaltres i no pots aconseguir reserves a cap dels càmpings, no t’estressis i busca alternatives. Aquí cinc de les que ens han semblat més òptimes després de comentar la jugada amb d’altres viatgers:

  • Fer l’ascens al mirador el primer dia, dormir al càmping Les Torres i dedicar el dia següent a caminar fins a l’increïble llac turquesa Nordenskjöld i el mirador Los Cuernos. Aquesta és la que hem escollit nosaltres perquè ens feia il·lusió acampar un dia dins el parc i despertar-nos amb la vista dels tres pics de pedra davant nostre.

LLac Nordenskjold al Paine

  • Contractar una excursió d’un dia amb autobús des de Puerto Natales en la qual es veuen els principals atractius del parc des de lluny. Una opció bastant descafeïnada, al nostre entendre.
  • Com l’entrada et dona dret a accedir al parc durant tres dies, pots anar i venir de Puerto Natales i fer una ruta diferent cada dia. Aquesta seria molt bona opció si no fos pel factor transport: a banda que l’autobús d’anada i tornada al parc val 20€, coordinar els pocs minibusos que circulen pel parc i et permetrien veure-ho tot és quasi impossible.
  • Intentar colar-te i fer la ruta W sense tenir reserves a cap càmping. Segons ens han dit, per aconseguir-ho cal arribar als càmpings tard –tan tard com per no tenir temps de fer el recorregut invers, sortir del parc i arribar a Natales– i suplicar que et deixin dormir. És indispensable portar equipament propi i tenir molt de morro.
  • Reservar un càmping fora però proper al parc alhora. Corres el risc que els de fora també estiguin plens però si no ho estan, t’estalvies el transport diari fins a Puerto Natales.

A part de càmpings, també és possible allotjar-se en diversos refugis al llarg del recorregut. No obstant, es tracta d’una opció que pot costar entre 80 i 200€ per persona i dia. Segons la nostra experiència, anar al Parc Nacional de les Torres del Paine requereix de molta planificació prèvia o molts diners. Si ets com nosaltres i no tens ni l’un ni l’altre, qualsevol de les alternatives mencionades et pot servir!

Puerto Natales, el poble més proper

Amb la seva població propera als 20.000 habitants, Puerto Natales és la porta d’entrada al Parc Nacional de les Torres del Paine. En conseqüència, aquesta tranquil·la i ventosa localitat on arriba el mar a causa dels nombrosos fiords patagònics, ha augmentat exponencialment la seva oferta turística per acollir els milers de visitants que hi arriben cada estiu.

Aquí nosaltres hem tingut la sort de trobar allotjament a través del nostre perfil de Couchsurfing. I no ha estat un couch qualsevol sinó el millor de la ciutat: en Carlos i els seus companys de casa ens han acollit generosament durant cinc nits, ens han fet partícips de la singular cultura i identitat magallàniques i amb ells hem gaudit de moltes nits regades de vi xilè i bona conversa.

El Paine es troba a dues hores d’aquesta ciutat i és possible accedir-hi amb cotxe propi al llarg d’una carretera que, segons ens han dit, van asfaltar per primera vegada tot just fa un any, o bé agafar qualsevol dels autobusos que surten diàriament a les 7:30 o a les 14:30 de l’estació.

Costanera de Puerto Natales

Panoràmica de Puerto Natales

Els mites de les Torres del Paine

Si, com nosaltres, has arribat a Natales atret per la fama del Paine, deixa’ns tirar per terra alguns dels seus mites:

  • L’Estat s’està fent d’or amb el parc: els que més negoci hi fan són les empreses privades que posseeixen la terra i gestionen l’allotjament. L’Estat es queda el preu de les entrades, uns 28€ per cap en el cas dels estrangers, i 8€ els nacionals.
  • Cal portar tot l’equipament: a Puerto Natales és possible llogar tenda de campanya, sac de dormir per a temperatures baixes i màrfegues a un preu molt assequible.
  • Cal molta preparació física: cadascuna de les etapes del circuit comporta com a màxim 8 hores de caminada. Si estàs acostumat a caminar per la muntanya, el terreny i el desnivell no són especialment durs. Pot fer-ho tothom.
  • Si no aconsegueixes reserva en cap càmping de dins del parc, et deixen dormir-hi igual: aquí hi ha opinions per a tots els gustos. Hem escoltat gent que s’ha aventurat a fer la W sense reserva i se n’ha sortit i d’altres als quals els han fet sortir del parc tot fins i tot en males condicions atmosfèriques. Com a resum, el consell dels locals és clar: no intentis finalitzar el circuit si no has aconseguit un mínim de dos reserves de càmping.

Dani i Mireia al mirador de les Torres del Paine