Ciutadelles incaiques, terrasses de cultiu, pobles andins i un espectacular paisatge muntanyós conformen la Vall Sagrada, una de les zones més turístiques de Perú després de Machu Picchu, així com una excel·lent excursió d’un dia des del que fou la capital de l’Imperi Inca, Cusco.

Com no ens volíem perdre els paisatges ni les construccions arqueològiques, hem decidit visitar-los amb un tour ja que és la forma més econòmica i fàcil de fer-ho –tot i que no la millor ni la més agradable, hem de reconèixer–. Així doncs, amb una ajustada agenda que ens ha fet córrer amunt i avall de 7 del matí a 7 de la tarda, hem pogut “conèixer” alguns dels principals centres cerimonials inques de camí així com meravellar-nos amb les avançades innovacions tecnològiques d’aquesta civilització.

Els pobles de Chinchero, Ollantaytambo i Pisac així com les zones de Moray i Maras han estat les parades d’interès, a les quals cal sumar els llargs breaks comercials per vendre tèxtils, sal i orfebreria.

Fortaleses incaiques a banda –i sense desmerèixer la seva riquesa–, el que més ens ha fascinat és el paisatge format per zones agrícoles, pobles i verdes muntanyes de menor alçada que els dos pics sagrats de la zona, Salkantay i Ausangate. Aquestes franquegen el riu Urubamba juntament amb fèrtils terrasses que s’estenen a banda i banda gràcies a un suau clima que va convertir la vall en el principal centre de producció agrícola del Tawantinsuyu.

Aquests són els highlights que no poden faltar en qualsevol circuit turístic pel Vall Sagrat però, vist amb perspectiva, creiem que la millor manera de gaudir-lo de veritat i sense presses és allotjant-se alguna nit en algun dels pobles més tranquils i menys massificats de la vall, si els trobeu;)

Vall sagrada dels inques a Perú

Pobles de la vall sagrada dels inques

Pisac i Ollantanytambo, ciutats cerimonials i defensives

Situats a 90 i 30 km. respectivament de la ciutat de Cusco, Pisac i Ollantanytambo són els dos jaciments arqueològics més imponents de la zona ja que els seus propòsits defensius van fer que els inques els construïssin sobre muntanyes i amb vistes privilegiades de la vall. Simplificant-ho al màxim, es tracta de conjunts arquitectònics cerimonials en pedra i cultius circumdants.

Amb un recinte d’habitatges, temples per a sacerdots al pic de la muntanya i més de 10.000 tombes penjant a les coves de les parets –el cementiri inca més gran a prop de Cusco, diuen–, Pisac combina la seva antiga faceta com a centre de control amb la més actual: el poble s’ha convertit en un centre de pelegrinatge de hippies expatriats on es realitzen des de cerimònies amb substàncies al·lucinògenes fins a retirs espirituals.

Pisac a la vall sagrada dels inques

Per la seva banda, Ollantaytambo fou concebut per protegir-se dels enemics changas. Per aquest motiu, cal pujar unes empinades escales d’accés després de les quals s’arriba al temple del sol i els monòlits gegants que el conformen. Es creu que per aixecar-lo, els inques van transportar blocs de fins a 70 tones de pedra des de canteres llunyanes gràcies a un sistema de rampes.

El cert és que les terrasses de més de dos metres i la ciutadella tan ben conservades –es diu que des d’aquí els inques van aconseguir resistir les incursions espanyoles– et fan obtenir una imatge prou clara de com devia ser la vida inca en aquests pobles del segle XV.

Poble actual d'Ollantaytambo

Moray, el laboratori de l’imperi

Visualment la parada sense ruïnes més impressionant del tour, Moray, ens ha flipat per la simetria dels seus centres concèntrics –amb una forma que vol assimilar-se a la pachamama– i la seva utilitat: es tractava d’un centre d’investigació agrícola on els inques van cultivar més d’un centenar de llavors de cereals i tubercles amb els quals abastir després la resta de l’imperi.

Els 150 metres de profunditat d’aquesta mena d’amfiteatre permetien cultivar un producte diferent a cada terrassa ja que cadascuna tenia un microclima diferent, oscil·lant des dels 30° de la part més baixa fins als 15° de la més alta. D’aquesta manera, els inques van aconseguir recrear fins a 20 climes diferents amb una obra d’enginyeria agrícola molt evolucionada pel seu temps.

Moray, laboratori de llavors inca

Chinchero i Maras, els complements

Menys impressionant que les anteriors construccions inques, podríem qualificar Chinchero de poble amb encant i porta d’entrada a la vall sagrada, és a dir, lloc on comprar el boleto turístico de 70 soles, si es vol només accés d’un dia. Aquí, més terrasses, més ruïnes i una església colonial conviuen amb les cases on es fan demostracions de tèxtils andins típics –amb el principal objectiu que el turista compri, com no–.

I com a colofó del tour, la parada a les famoses salineres de Maras permet descobrir un total de 4.500 pous de sal administrats per les 350 famílies del poble que produeixen fins a 80 tones de sal al mes. Tot i que antigament la cobdiciosa sal s’intercanviava per d’altres aliments, actualment s’exporta gairebé la totalitat de la producció i només el 5% es queda a Perú.

Cansats per una exhausta jornada “laboral” però satisfets amb el descobriment d’una de les zones troncals per a l’evolució i manteniment de l’Imperi Inca, hem posat punt i final a la nostra ruta per Perú amb els millors paisatges imaginables.

Chinchero, poble textil a la vall sagrada

Mireia a les salineres de Maras