Ens havia quedat l’espineta de no haver anat a la zona vinícola més important d’Argentina, Mendoza, així que hi hem posat remei fent una parada a les valls calchaquies, la segona millor zona de cultiu vitivinícola del país. En total, es tracta de 2.500 hectàrees de vinyes i cellers que conformen la famosa ruta del vi de Salta i que tenen el poble de Cafayate com a centre neuràlgic –tant de la producció com de l’activitat turística–.

Després de la grata sorpresa del nord, hem continuat explorant les típiques formacions geològiques de l’Argentina rural on habitava abans l’ètnia diaguita però hi hem afegit un toc de glamur: degustacions de vins i paisatges al més pur estil català. I amb temperatures bastant més primaverals que les anteriors; que sempre són d’agrair.

Vinyes i cellers de Cafayate a la ruta del vi

Geologia vermellosa fruit de l’erosió

Als nostres ulls mediterranis, el més exòtic de la zona són les formacions rocoses de la quebrada de las Conchas, situades a banda i banda del riu del mateix nom i a només 90 km. de la ciutat de Salta.

Sense pensar gaire bé en les conseqüències, ens hem envalentonat i hem decidit explorar el congost amb bicicleta, una de les pitjors idees d’aquest viatge per Sud-América. Visto lo visto, només t’aconsellem fer-ho si estàs en forma i t’agrada de debò aquest esport. Si no, les passaràs tan putes com nosaltres i ni les impressionants vistes et salvaran de maleir el trajecte.

Per començar l’aventura, cal llogar les bicicletes al poble de Cafayate i agafar un autobús fins al primer punt interessant del congost, la Garganta del diablo. D’allà, es poden recórrer els 50 km. de tornada amb bicicleta parant als punts més interessants i descansant quan el cos ho necessiti.

Tal i com el seu nom indica, entrar a la Garganta del diablo és com trobar-se dins una gola de pedra, vermellosa i profunda, que s’ha originat a causa de la penetració de l’aigua a la pedra al llarg de 90 milions d’anys. Al seu costat, l’amfiteatre és una geoforma de l’estil però, al nostre parer, encara més majestuosa. Res a la resta del camí és comparable a aquests dos monuments naturals però les muntanyes de tons ocre i vermell són més que agradables a la vista –sobretot per no pensar en els quilometres que encara et queden de tornada–.

Dani amb bici a la quebrada de les conchas

Amfiteatre, formació geologica a Argentina

Cafayate, ruta del vi

Un cop feta la parada de rigor a la ciutat de Salta –ni fu, ni fa–, hem establert el nostre campament base a Cafayate, un poble d’aquells on no passa absolutament res però on ens hi podríem quedar de forma indefinida gràcies a la seva tranquil·litat i el bon rotllo de les seves gents.

Després del dia de marató ciclista pel congost, els nostre físic només ens permetia una activitat: caminar entre vinyes i tastar quants més vins millor. I el cert és que aquest poble és el lloc ideal per fer-ho perquè tots els cellers ofereixen degustacions i alguns ho fan fins i tot de forma gratuïta. A més, ni tan sols cal sortir del poble per arribar-hi!

La primera parada ha estat al celler més antic de la vall, Vasija Secreta, fundat a mitjans del segle XIX per dues famílies espanyoles. Aquí hem pogut degustar el torrontés, un blanc varietat autòctona de la zona, un negre Malbec i un rosat així com recórrer les vinyes i conèixer el museu, situat a l’antic celler. Amb una extensió de 96 hectàrees de vinyes, el celler produeix anualment 800.000 litres de vi.

Amb la satisfacció que aporten tres vinets al cos, hem caminat fins a l’altra punta del poble per provar els vins del celler Quara amb més de 200 hectàrees de terreny però amb menys de 100 anys d’història. Tot i que el paisatge de les vinyes i l’arquitectura de la seva casona renaixentista ens han semblat bastant més seductores que les de Vasija Secreta, no hem pogut degustar cap vi perquè estaven a punt de tancar. Per treure’ns la pena, hem anat a provar les exòtiques varietats de gelat que han donat fama al municipi: un gelat amb sabor de vi torrontés terriblement dolent i un altre gelat d’especialitat local, cayote, una mena de cabell d’àngel a l’argentina.

Per arrodonir-ho, al vespre hem compartit un asado de nivell –verdures incloses– amb la resta de viatgers de l’hostal. Jardí, bon menjar, millor vi, foc a terra i guitarra. Hi ha millor pla?

Vinyes i lavanda a Cafayare

Tafí del Valle, ruta dels artesans

Ja fora dels valls calchaquies i suportant per tant unes temperatures més extremes, hem arribat fins a la població de Tafí del Valle, on viuen més cavalls, salamis i formatges que persones. Es tracta només d’un poble diminut que serveix d’escapada als habitants de San Miguel de Tucuman, la gran ciutat més propera, però on pocs turistes internacionals paren donada la seva manca de highlights.

Però com a nosaltres els pobles de quatre cases en una vall envoltada de muntanyes verdes ens fan feliços, hem parat a gaudir de la seva pau i dels seus infinits camins a recórrer en agradables passejades de jubilats. Per a la nostra sorpresa, un cop allà hem descobert que Tafí també té ruïnes arqueològiques i una ruta d’artesanies notable.

Tot i l’àmplia oferta d’activitats a la natura del municipi, nosaltres ens hem limitat a caminar seguint el riu Tafí fins al poble del costat, El Mollar. Allà hem visitat la Reserva Arqueològica dels Menhirs, uns monuments megalítics enormes de fa 2.000 anys tallats com culte a la fertilitat, i hem fet un pícnic romàntic a la llera del riu. Per acabar el dia, el nostre consell és pujar al Cerro de la Cruz al capvespre, quan es tenen les millors vistes de la vall i el poble.

Cavalls de Tafí del Valle

Parc dels menhirs a Mollar